Converses al quadrat

Miquel-Arnau

-No em posis en un compromís Miquel. T'he dit que t'ho explicava a canvi de que no diguessis res. La paraula és la paraula. I si no, no et tornaré a explicar mai més res.
-Òstia, però no entens que vulgui parlar-ne? No entens que em dol a l'ànima que, un tema tan íntim, hagi sortit de la parella per anar d'angle a angle, com si fos una espècie de triangle morbós. Em fot de mala llet. Òstia...Encara m'encabrito més quan hi penso!Però què és el que no li agrada? Però...des d'el principi? Uà, la meva dignitat...Crec que m'he quedat tocat per sempre més... No se m'aixecarà ni una engruneta. Hauré d'estar immillorable. Jo no puc amb la pressió. Ara no penso dir res, a veure si té ous per dir-m'ho.

Arnau-Sílvia

-Si sapiguessis el que jo sé....
-Ja comences amb les teves xafarderies? I no et facis la interessant per allargar una història que m'explicaràs igualment. Resumeix, amor, resumeix. I de cara al gra, sino no arribarem al dinar, i ja saps que a casa dels meus pares la puntualitat és sagrada, i tema de discussió.
-Doncs resulta...Bé de fet tot va començar l'altre dia, abans de quedar amb la Ru...
-Sílvia, carinyo, resumeix amor, resumeix...
(s'enfada, posa morros i se'n va cap a la cuina, tot dient a lo "bagini"..).
-Sempre estem igual, òstia, és la meva manera de parlar! De veritat se'm passen les ganes. Resumir...Vols que resumeixi? Una frase i et perdràs el suc, tu mateix: la Rut està insatisfeta.
-Què? Què dius que no et sento? Vine, dona...
-Doncs això...(anant cap al menjador amb l'escombra a les mans).
-Això... què?
-Resumint, i que sàpigues que no et donaré cap detall, per "resumir": Que la Rut està insatisfeta!

Rut-Sílvia

-Ja no puc més "sil"..
-Què passa? Ai, nena... M'has deixat "l'ai" al cor amb tan misteri. Vols dir que és tan gros? Jo sí que tinc problemes, si tot et va rodat a tu, punyetera...
-Escolta "sil" per una vegada podem deixar de parlar del teu melic i parlar una miqueta del meu; si més no, te'l presento perquè encara no té el gust d'haver parlat mai amb tu.
(utilitzant un to sarcàstic que no agrada un pèl a la seva amiga)
-Mira, t'assembles a l'Arnau. Collons! Si no us agrada parlar, és el meu problema?
-Fixa't bé. Ja tornem a parlar de tu.
-Vinga va al gra, que ja n'estic tipa de tants mocs. No penso obrir la boca. Avui el teu melic que parli tan com vulgui.
-Va...Doncs que el Miquel i jo. Bé...que...jo...bé, sóc més jo que ell. (deambulant ente infinits punts suspensius...).
-Al gra, melic, al gra!!!!
-Doncs que no me "pone". Ja portem mig any sortint junts...Ja sé, ja sé...El tamany no importa, bé, això diuent, però jo crec que sí que influeix, a mi m'afecta, collons!
-Òstia, quina putada...
-Doncs sí. Creus que li he de dir alguna cosa o em busco la vida?
-Què vols dir "em busco la vida"?
-Mira tots sabem com són els homes. Si li dic que no m'agrada el tema sexual amb ell, s'enfonsa, t'ho dic, s'enfonsa, no m'ho perdona i s'ha acabat la història. Prefereixo fer veure que sí, i punto. Ja saps que conservo una agenda de "ligues". La tinc poc actualitzada però en sé d'algun que estaria disposat a ser home d'una sola nit. Opto per aquesta solució.(suspira)Que bé m'ha anat parlar amb tu, quin descans... I tu què tal?

Rut-Miquel

-uau...ffff....mare meva...
-ja veus....
(es desenganxen l'un de l'altre, suats, extenuats...)
-Òstia Miquel...cada dia m'ho fas millor....