Cercador


Llista categories

Conversa amb Blai Bonet després que Edicions 62 decidís no publicar l'obra completa que ell havia signat abans de morir

Un relat de: Carles Rebassa

Dic: «Quin bluf, edicions Seixanta-Bluf!
Si abans feia cultura sense elit
ara just fa pudor de refregit
i cola que es desferra amb un sol buf.»
Des de l'Infern em diu Blai: «M'escarruf
de tant de literat dins un partit
que put a estatutet, tou i petit,
i a l'Home Lliure no sap treure el tuf.»

Li dic: «Quin tuf diu, Blai? Tuf autonòmic?
Tuf de La Caixa i cànon econòmic?
Si els interessa més anar a Alemanya
a fer el ca català amb collar d'Espanya»
I Blai: «Qued a l'infern decimonònic,
que viure a Catalunya fa migranya.»

Comentaris

Afegir comentari
  • Pel poc que he llegit[Ofensiu]
    deòmises | 22-04-2008 | Valoració: 10

    Crec que Blai Bonet va ser un ferm defensor de la renovació de les Lletres Catalanes. Però no diré massa perquè no puc parlar amb autoritat.

    Pel que fa al teu sonet, m'ha agradat perquè és àgil, original pel tema del diàleg i sense pretensions.

    Gràcies, d.

  • M'ha agradat el poema[Ofensiu]
    Epicuri | 04-11-2007

    Conec poc de Blai Bonet, m'interesa conèixer més i dedueixo pel que dius que a través de aquest editorial no serà...

    la migranya es una opció. Em sembla més intel.ligent sanar. Els mals de cap no tenen fronteres. Les fronteres tan sols son una eina que talla molt s'utilitza massa amb poc seny i menys gràcia. La millor la que es fa lliurement.
    I sobre tot publicar i publicar als que tenen quelcom perrelatar.

  • Migranya[Ofensiu]
    filladelvent | 14-02-2006

    que viure a Catalunya fa migranya

    Com a mínim aquesta frase és ben certa.

    Gràcies. Et seguiré llegint, ja ho saps; sempre ho faig.

    -Filladelvent-

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101390 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >