Cercador


Llista categories

Son Llatzet

Un relat de: Carles Rebassa

A Son Llatzet la nit no és d'argent
sinó de fang amb bruna clariana
quan de nit bec, a l'aire, la tisana
del desesper de no voler ser gent.
És un destí escrit en el ciment.
Em diu: «amunt!», «destrossa la façana
i prem la carn de l'única magrana
que saps menjar sense el cos ni la ment!».

I pas la nit en pensa universal,
un mirall groc i denses valenties
de cavaller amb instint animal
per percaçar i entendre les falzies
pel verd total, que em donin garanties
que el Bé promès viu plàcid sota el Mal.

Comentaris

Afegir comentari
  • ahí va carles con su capazo![Ofensiu]
    mirafondo | 07-06-2007 | Valoració: 9

    que bé trobar Son Llatzet de repent, quin ventre de fenoll...
    felicitats vàries!
    un abraç de nou

  • hola[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 15-10-2006

    Hola Carles com anem? espero que prou bè, em vaig assabentar del premi que et varen donar a Gandia i per això et felicito per que s'ho val i tu tambè, i abanda et cal, el recull ja el vaig llegir i un cop publicat ja tindrà un raco a l'estant de casa, res mes ,fins aviat .

    Per cert al febrer ampliem familia.

    Salut Carles i una abraçada a en Joan.

    Jordi.

  • * el Bé promès viu plàcid sota el Mal *[Ofensiu]
    kispar fidu | 10-10-2006

    una bonica i certa contradicció...

    eis, he vist pel fòrum que has guanyat el premi Ausiàs March de Poesia, Felicitats!

    pel que fa a la teva biografia, m'agrada per la sinceritat i el realisme que hi deixes grabat. Una visió freda i real de la vida. Sense escrúpuls, tal i com raja, tan certa com ella mateixa!

    que vagi bé!
    ens veiem per aquí,
    Gemm@

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >