Cercador
Tríptic anal
Un relat de: Carles RebassaMOT QUE DIU VER DE QUAN LA PELL TÉ BAF
Et vull amb mi tot just pel goig que faig
quan tinc el cos que em bull amb el teu cos
i el meu dur os que bull de carn, un tros
de carn en flor com si fos flor de maig.
Que just en tu crec que puc fer el meu raig
de llim de llum, carn que es fa calç com l'os
i fa amb la sang un pler tan dur, tan gros,
que em puny i em muny el goig quan de tu vaig.
Creu-me: no faig el pur si et dic que en mi
des que no ets llum tot el meu goig va tou
i tinc un seny molt fet de brou; és fi
i té la fe que fa de peix al pou
on sec la set que vol per mi el teu sí
al goig que ja no hi és i que un temps fou.
MOT QUE FA DIR EL MAL D'UN QUE VA GAT
No vull ser res que tuf tot sol ja faig,
car fa gran temps que el temps no és el teu cos
i cos és temps sens carn i un bé de tros
de tuf i «uf!» amb fred de nit de maig.
Que cranc va sol, per tu jo pix un raig
i brins i pins de cans i gats amb l'os
i el fel i els peus tots torts i un plor tan gros
que faig por i ja no et don pel cul. Com vaig
Dic mots i mèus-nyaus-nyeus i do-re-mi
i cant planys bords i lais de so ben tou.
Mon cor no riu ni llim beu, brou tan fi,
i l'ull fot oi de no fer so pel pou
ni al cul de got de vi sens vi, sens sí,
i mor amb gust el mot que fa temps fou.
MOT QUE NO DIU DE PELL MÉS QUE EL NO-RES
No sé ja què coi faig,
ni piu ni pèl ni cos
ni col ni moc ni un tros
de temps cald de mig maig.
Mal llamp de llim sens raig!
Em fic pel cul un tros de col i un os,
«cloc!», faig, sóc cranc cul gros,
tinc mal. Menj fems: me'n vaig.
Per què m'ha de fer mal a mi
si sóc bon jan mal que un xic tou?
Bluf! Ecs! Ai las! Ai mal sens fi!
Mort jo, mort tot. Vaig dins el pou
si em fuig el grell, mal fat, i si
no hi ets Per què? Com és? Com fou?
Comentaris
-
Carles...[Ofensiu]Carme Cabús | 05-01-2008
...ets foc i pluja, tendresa i roca en una òrbita impactant.
Un poeta immens i excepcional. Deixa'm tornar a plorar, i a desitjar i a viure, emocionada pels teus versos. Em fas entendre altre cop on és la força del viure, i el seu valor, i el seu preu exhorbitant.
El meu amor està amb tu. -
Garratibada...[Ofensiu]Carme Cabús | 01-12-2007
...estic pel teu triptic.
Tant, que no sé què respondre't.
Rima sonora, tensió,
monosíl·labs,
dolor al fons
per una pèrdua grossa.
En el teu alè
m'embolcalles de força
en els teus versos
m'hi sento tant sensible,
fràgil com tu
dins de la teva escorça,
que vibra, rica
d'erotisme, i sonora.
Com tu em sent
perquè m'hi fas sentir-me,
vindria a guarir-te,
a deixar-te la fona
que retrobés
per mar i terra fonda
allò que fou
i en tu és inexaurible.
Poden les paraules
retornar-nos les pèrdues?,
podem emborratxa-ns'hi
per dissuadir el dolor?,
poden orientar-nos
i conjugar fortor
de vida encesa,
mossegada incisiva?
En el teu art
m'hi rebej ben sencera,
en la teva ensenya
que ix en la claror
vull capbussar-m'hi
i sentir la passió
que tu generes
amb ràbia i tendresa.
Carles Rabassa,
rep la meva ofrena
de flors carnoses
regades d'estiu.
En la joventut
del teu viure actiu
trob el delit,
substància més primera.
Felicitats pel poetàs que ets. Com sempre, retuda davant teu.
l´Autor
88 Relats
119 Comentaris
101222 Lectures
Valoració de l'autor: 9.32
Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.Salut, independència i socialisme
carlesrebassa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Tríptic anal
- 5 poemes de l'any 1
- Sextina de La Fornal
- Son Llatzet
- Joe Cocker i Miquel Àngel Riera
- Katiuskas provincianes
- Un cap de fava que parlava de Brossa
- Un llit
- Vídua i jove amb el cul rosa
- La lírica núm. 3
- La lírica núm. 2
- Els militants no han vingut al meu enterrament, car feien plans per a accions molt útils
- Sonet dels infinitius
- Penyora a Foix
- Els polítics