Conjugant l'ocàs

Em desvetllen els somnis;
M'adormen els malsons.
La il·lusió m'ofusca ;
La depressió m'il·lumina.
La lluna és la meva guia,
El sol el meu descans.
Camino a la vesprada
Buscant la meva estel.
Els núvols l'amaguen,
És el joc de fet i amagar,
Surt darrera de les muntanyes,
Però és el reflex
Que em vol enganyar.
Sota l'estany roman
Trencada pel SALT de granota
No és més que el crit
Que forçosament fa la meva amant.
Les llàgrimes es congelen,
El llit es desfà,
Els llavis es fusionen;
Oh! Ja puc entrar!
Que si entro que si surto
Que si sí,
Que si no.
Que si tu aquí,
I jo allà.
S'ajunten les valls,
S'entrelliguen les branques
Dels frondosos boscos.
La humitat està al límit;
L'escalfor infernal;
El vermell omple el somriure
Que escou allà a baix.
Hi ha contraccions al cim
Rialles a cau d'orella.
La veu ofegada
Sota les estrelles fugaces.
Dos que es fan un,
La imperfecció perfecta.
El somriure salat,
En un moment dolç.
I finalment;
Em desvetllen els somnis
I m'adormen els malsons.