Com un raig de llum.

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

La clau que obre la meva porta
Es rovella lentament dins un calaix.

Sóc una habitació buida,
Amb els mobles coberts de draps blancs.

La olor de tancat i dies d'antany
Impregnen els racons de la meva ànima.

Al llit del meu cor fa temps que ja no hi dorms,
Ni treus petons del meu armari i te'ls emproves.

Sóc una habitació buida i fosca,
Amb la finestra tancada, per on ja no hi entres

Com un raig de llum.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer