Cloenda

Un relat de: Joana Morant
Ja no hi ha temps per penedir-se'n
dels punyals que hem enfonsat
a la carn,

i a les ànimes.

Baix sura el disc roent,
llepant les aigües salades.

Dolçor infinita

vessa la llum resplandent,
les ones tornassolades.

Ploren gavines,

també plora l'alborada.
La tragèdia mai dorm.
Tot anegat de rosada.

La vida llueix com mai,
front les urpes de la mort:

és lluna enmig d'una nit sense estrelles,
és ocell xisclant en ple vol.

Comentaris

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Atlantis | 28-09-2017

    Un poema cru i sensual alhora. Si, la vida i la mort. Un de la mà de l'altre.

    M'agrada llegir-te

  • El vol de les gavines [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-09-2017 | Valoració: 10

    La contradicció de la vida i la mort, de la bellesa del vol de la Gavina i la seva raça rapinyaire. Sensacions a flor de pell, escoltant la sal. Em fas veure Sóller. Una forta abraçada. A l'eix

  • Què bé expresses la tristesa![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-09-2017 | Valoració: 10

    Els punyals que es claven a la carn i a l'ànima! Aquests últims molt més dolorosos que els del cos. Contrastes la dolçor de la natura amb el dolor punyent dels éssers vius que ploren i xisclen com ho faria una persona ferida.

    Ets molt bona poetessa. dóna gust llegir-te!

l´Autor

Foto de perfil de Joana Morant

Joana Morant

21 Relats

59 Comentaris

14161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Crec que m'agrada escriure.



calaixtancat.wordpress.com

Contacte:
mbatle99@gmail.com