Cercador
Dona d'aigua
Un relat de: Joana Morant- Compartir:
Guaita quina lluna!, abraonada per la negror
d’una nit despullada d’estels.
Guaita la lluna, fadrina presumida
anhelosa de veure’s emmirallada als safareigs d’aigües
blaves,
delirant en el seu afany impossible de tocar-se
d’estimar-se.
Vessen els safareigs quan la brisa està empipada,
l’aigua blava lliscant parets de pedra avall
com llimacs en una cursa cap al cor de la terra.
Deixa que la brisa emmurriada jugui amb la teva túnica i
amb els teus cabells,
dona d’aigua, per a qui la vida sembla massa eixuta
com per capbussar-s’hi de ple.
Dona d’aigua, que voldries fondre’t en la foscor eterna.
Dona d’aigua, que desitges una quietud més sòlida
que la d’aquesta nit.
Et menges el cel amb ulls afligits, dona d’aigua, envejosa
de la serenor sideral.
Qui pogués ser estrella, penses, dona d’aigua,
i rius.
Però ploren les granotes,
tristes de tanta tristesa.
Comentaris
-
magnífic[Ofensiu]Atlantis | 02-12-2019
M’ha agradat molt aquest cant a la lluna, personificant la seva tristesa. Com si des del cel mirés la terra: el safareig, les granotes....Explicant els seus desitjos de quietud i de negror. M’han agradat les imatges i el fet que transportis uns sentiments a la lluna. Les comparacions, les repeticions de Guaita, guaita..., dona d’aigua, dona d’aigua...que li donen molta musicalitat. També que poses en la lluna maneres de ser que son nostres: presumida, gelosa, trista...el desig d’estar sola.
Un poema magnífic.
-
Sirens[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 26-09-2018 | Valoració: 10
Ja fa temps a TV3 van emetre uns quants capitols d'una serie que portava per titol: Dones d'aigua. Les seqüències tenien lloc en un balneari i com a actriu estrella sortia la nostra estimada Montserrat Carulla. La serie malauradament va deixar-se d'emetre als pocs capítols, donada la poca audiència. Llàstima perquè el tema donava molt de si. També vaig veure una vegada un film australià: Sirens, que em va
agradar moltíssim, te'l recomano de totes totes. Ambdós treballs artístics m'han vingut a la memòria en llegir el teu aquós poema. I és que tant un com l'altre i el teu magnific poema transmeten una sensibilitat femenina que a nosaltres els homes, a vegades ens és difícil de desxifrar . I t'ho diu un que escriu poemes de caire homotètic. Nil -
Joana, quin poema més líric![Ofensiu]aurora marco arbonés | 26-09-2018 | Valoració: 10
La teva dona d'aigua desitja ser estel, admira la lluna, voldria estar al cel. La teva dona d'aigua sent el desig de ser una altra cosa del que és, sent la foscor de la nit i voldria il·luminar-la. I la lluna voldria emmirallar-se en les aigües blaves per a veure com n'és de bonica.
Tot és tendre i delicat en el teu poema, com deus de ser tu, m'imagino.
Un molt bon treball!
l´Autor
21 Relats
59 Comentaris
14275 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Crec que m'agrada escriure.calaixtancat.wordpress.com
Contacte:
mbatle99@gmail.com