Cerimònia nocturna

És una llàstima que sovint només tendim a llegir i comentar els últims relats publicats i que ens perdem textos com aquest.

Jo també he quedat entre les cames (vaja!, entre les paraules). Un poema eròtic escrit amb metàfores agosarades i clares (fugint de les vaguetats).

M'ha sorprès, molt positivament, que els imperatius utilitzats vagin adreçats a una dona.

Felicitats pel poema!

Núria

No, no m'estranya ara que he llegit el teu poema que entenguessis tant i tant encertadament el meu relat. Va ser una sorpresa gran gran veure que algú l'entenia a la primera (potser sí que va una mica accelerat i no dono excessives pistes, pero hi ha coses que s'entenen ... o per més que te les expliquen... ). Ara que llegeixo el teu poema entenc millor la teva percepció: saps com parlar de sexe, d'eotisme, de sensualitat i de sentiments i en diferentes mides. Esta clar que continuaré llegintte. I gracies per comentarme i per entendrem, fa tirar amunt!
Sort,
Pell

... de la cerimònia nocturna de l'amor.

Passió entre els dos cossos, entre dues ments.
Desig de petons, de carícies, d'embogir...

Trobo que ho has descrit d'una manera molt dolça i "trapella" a la vegada, m'agrada.

Molt encertada la part de la teva bio on hi dius:
"Gaudeixo de les estones sense rellotge, voltada d'amics desapareix el concepte temps i quan busco la solitud ho faig a la platja o conduïnt sense destí escoltant música."

...sense el temps marcant unes pautes...!

que vagi molt bé!
ens veiem per aquí,
Gemm@

Quina explosió sexual i sensual..!!
Un beatial riu de desitjos cap al mar de les satisfaccions on em venen ganes de
banyar-me.

MMM...
M'agrada molt.
Petons.

collins, deu n'hi do, un wisket?

amb ritus elemental, primitiu, instintiu, sense guió ni escenografia complicada... el cos, pes de cansalada tant poc valorada, en sap molt de cremar-se en l'altar pel déu que s'adora... no cal llum ni encens... el cos troba el camí com si ja sabés abans de néixer el que ha de fer...
una abraçada.

molt bo
el llegiré quan pugui amb més calma

el teu poema, angie, he notat el que és l'erotisme en poesia d'una manera exquisida com són aquests versos
canta amb mi/bressola'm deessa/de pell de setí

Molt bonics, senyora poetessa.

Un petó

Lavínia

Caram, angie, no ens tens acostumats aquesta part salvatge de tu! jajaja Una poesia dolça i eròtica, com les teves però un pèl més salvatge i atrevida... M'agrada, m'agrada!! Hi ha varios versos que m'agraden però els millors crec que són els de l'estrofa final, en especial el dos últims. I el títol molt ben triat (mai t'ho he dit però tries molt bé els títols!) perquè ben bé és com una cerimònia, sí...
Per cert, crec que és trapassera, no 'trapessera' (ja veus, avui estic tiquismiquis! jeje)

Petons.