Cartes de Il·lusió a Somni. (I)

Al meu Somni;

Aquest vespre el Sol s'ha post per l'est. He observat el moment en solitud com aquell qui mira un quadre. Els més bells colors de la paleta del món han posat davant dels meus ulls fent una dansa lumínica amb els núvols, i m'he sentit acompanyada per una presència invisible, i tan gran, i tan poderós, i tan capaç de fer-se veure al món, de fer-se estimar, però insensible a la nostra presència. Però m'hi he sentit dins.

Em manques.

Sé que els meus vespres veient les postes de l'est i les tardes fent volar les pomes fins que es perden per l'horitzó són tan sols intents de tornar-me a acompanyar per la teva presència, allò que ara sento tan llunyà i amb el que m'intento retrobar amb un intent efímer de tornar als somnis, tornar a tu, al meu Somni, amb aquesta buidor que deixa en mi la teva absència.

I torno a pentinar els peixos. I els meus peus s'enlairen ben amunt. Ben amunt.
I corro cap a un horitzó incert amb l'esperança de cercar-te. Cercar-te en un núvol de llana on tornem a unir-nos per fer del nostre món un sol cel.

Per què ja no hi ets? S'ha fet un buit entre el Desig i la Realitat, l'Esperança i la Paciència ja no es parlen, i encara no he aconseguit que la Felicitat i els Sentiments facin les paus. Sabia que eren capritxosos però... tant? I mentrestant la Felicitat plora llàgrimes que guarda en un pot de sucre glaçat que li regalà la seva germana.
Aquí tot és un pèl trasbalsat, però, perquè tu? Perquè aquesta separació? I per què em negues el motiu d'aquesta llunyania i aquest buit que em devora?

Esperaré notícies teves mentre faig cantar les roques del jardí on vàrem fer la primera fusió.

Salutacions de Nostàlgia.
Il·lusions.