Imagina...

- Tanca els ulls. Respira.
Imagina...


Estàs en un llit amb un edredó de quatre pisos. Respires l'aire tebi del matí que et saluda des de la distància, mentre tu romans en aquest paradís, un cau silent on els somnis es confonen amb la lleu realitat de la calidesa del matí.

Notes la meva presència en aquest cau amb l'edredó de quatre pisos, el teu racó de món.

M'abraces fort i sospires. Hi ha una pinzellada intensa de complicitat a la teva mirada i els nostres somriures s'enllacen amb el perfum del dia.

Et faig un petó.
El temps s'atura.

Ens fonem en una carícia eterna. T'acaricio el coll amb els llavis i et sospiro un t'estimo mentre el teu tacte explora la tendresa del moment, del meu cos.

Imagina...

I ens besem en la calidesa del matí. En aquesta calidesa eterna que ens ha donat el temps, avui que fa vaga i ens deixa estimar-nos sense reserves ni temors, avui que la calidesa del matí no ens abandona i ens deixa olorar la fragància del moment, del nostre ara, sense pressa ni por, sense dubtes. Avui que som lliures.

Els meus dits ballen a la teva esquena freds com sempre, tot i l'edredó de quatre pisos que fa d'aquest espai el nostre món.

Imagina...
-Imagino...


- I ara et faig un petó i tu em somrius i...

- I què més?
- I t'estimo.

Somrius. Els teus ulls closos imaginen aquest món nostre que la meva veu intenta evocar-te. Mentre et miro sé que ets lluny, però lluny amb mi, en aquest Youkali que intento fer-te veure mentre t'acaricio i et recito paraules d'un món on el temps s'atura per nosaltres, on podem compartir l'escalfor d'un matí etern.