Odi envers la incògnita. (Odio).

T'odio.

T'odio per fer que em perdés a mi mateixa.

T'odio per fer un nus dins meu que m'obliga a plorar en solitud.

T'odio per tot el mal que m'estàs fent.



Ets a prop. O no. Sempre amb mi. Sempre tu el meu turment. Sempre tu.



Odio cada moment que em fas somriure, i odio el teu. Odio el moment en el que em vaig fixar en tu i encara més el moment en el que vaig adonar-me del pitjor. Odio cada vegada que els teus ulls es creuen amb la meva mirada i cada moment en el que la teva veu omple el silenci del meu conscient.



T'odio perquè no sóc jo la que escriu sinó la jo que tu has creat. T'odio perquè no puc aconseguir oblidar-te ni que desapareguis.



Perquè cada matí desperto desitjant que hagis estat només un somni. Perquè cada matí el desengany és més dolorós. Perquè a cada somni et nego i defujo per no fer-me més mal del que m'estàs fent. Perquè la por m'envaeix quan tu apareixes.



Por constant.



Tremolo al pensar que tu podries sufocar el fred que jo ara sento i el meu cor s'accelera amb el simple pensament de tenir-te a prop. Odio aquesta dependència. No vull sentir el que sento envers aquesta aura que m'eclipsa.



Odio haver d'amagar-me de la teva mirada per evitar que la meva vessi. Odio que cada cop que et sento a prop la impotència es faci més gran. Odio la diferència. Odio la teva perfecció fictícia. Odio la meva subjectivitat.





Odio no poder odiar-te.





T'estimo.











Llàgrima.