Mirada del Sol.

El vent juga amb els flocs de neu capritxosament. Cadascun segueix el seu camí sense parar atenció en els altres, seguint el seu trajecte parsimoniós cap al terra, per allà desaparèixer.
El meu paraigües canvia de color sota aquella manta clara i brillant, misteriosa, plena d'il·lusió. Els flocs cada cop es fan més grossos i persistents, flocs suaus, que conviden a sentir-se bé.

Miro els teus ulls i veig la mateixa il·lusió que sentia jo. Miro el teu somriure i és el mateix que hi havia en els meus llavis. Els teus guants ja són molls i els pantalons plens de neu però la teva infància no té consciència de fred, la felicitat és capaç de fer desaparèixer tot patiment o fred.
Et veig gaudir de cada instant a la neu mentre ell fotografia el moment. T'estimo. Una llàgrima cau.
T'abraço.
Veig la teva felicitat i m'emociona. Innocència. Infantesa. Maternitat.