Per una amistat que mai serà un somni.

Estimat:

Escric aquestes lletres sabent que mai seran pronunciades.
Mai et comunicaré el que passa ara per la meva ànima, pel meu cap, el que passarà a aquesta carta amb la simple intenció de buidar tot allò que apaga les meves ganes de gaudir un dia més amb la teva imatge i la teva olor al meu subconscient.

Sé que la meva covardia arriba a límits que l'amor mai podrà traspassar i mai seré capaç de destrossar aquesta amistat que ens ha unit amb un t'estimo.

Però és la veritat. T'estimo.

Sé que mai els meus llavis podran pronunciar aquestes síl·labes sense que una llàgrima embruti el meu rostre, tenyint-lo de por al teu rebuig, i tampoc mirar-te als mateixos ulls que abans sense abaixar la mirada i fer un pas enrere.

Però t'estimo. Tot i així t'estimo.

Tot i la por. Tot i el patiment de mirar-te als ulls i saber que mai seràs meu, tot i els dubtes, tot i la manera que tens de fer que els meus pensaments es dirigeixin a tu amb un únic objectiu: ser feliç mentre t'observo en somnis.

La manera en que els teus ulls em miren i fan que el meu cor s'encongeixi.
La manera en la que la teva mà em toca i desitjo que aquest contacte sigui etern.
La teva mirada fa que temi confessar-te el que sento, encara que sigui el més sincer i més pur que hagi arribat a sentir mai.


Per això, per aquesta amistat que mai serà un somni, pels teus ulls tranquils que tant m'agrada observar sense timidesa, per la meva covardia que fa que no sigui digna de cap carícia teva.
Per això escric aquesta carta, per dir-te, encara que mai en siguis assabentat, que t'estimo, que el que sento és el més feliç que m'han fet sentir i que espero gaudir sempre d'aquests ulls i aquestes mans, aquesta conversa, aquests somnis, tot i que aquesta covardia impliqui que els somnis mai deixin de ser somnis.

Només em queda acomiadar-me amb un: adéu amor, per sempre un amic.

Jo.