Carta a un amic

Un amic no és una persona amb qui emborratxar-se. No és una persona amb qui ballar o aprendre. No és una persona per sobornar, o no és una persona que t'hagi de pagar res. Un amic no és una persona de qui n'obtinguis un benefici; tampoc és una persona en qui hagis d'invertir. No és una persona per passar-hi uns moments concrets i predissenyats.

Un amic és molt més que tot això.

Pots fer algunes d'aquestes coses amb un amic, però això no té res a veure amb la definició d'amic. Un amic de debò és una persona amb qui pots parlar en qualsevol moment. Està disposat a escoltar-te sempre, però no com a esforç, sinó perquè li surt de l'interior. I a un amic sempre estaràs disposat a escoltar-lo, parlarhi. Un amic és algú a qui li pots dir el que penses obertament, algú en qui confies. Un amic és una persona amb qui pots riure; riure d'altres persones o fets, però també riure de tu i del teu amic.

Riure.

Amb un amic no sols s'hi comparteixen un tipus de moments: s'hi comparteixen els bons i els dolents. Un amic sempre té un llibre a punt per recomenar-te. Un amic sempre té una broma a punt per fer-te. Un amic sempre té una estona per dedicar-te. Un amic sempre et demostra que es sent bé amb tu.

Un amic és això, tot això que he dit. I per aquesta raó, tu ets / no ets el meu amic. Tu saps com em tractes, com et sents amb mi. Jo també ho sé. És per això que els dos sabem, ara mateix que acabes de llegir això, que som amics o que no som amics. Però no hi ha cap mena de dubte. No hi ha passos entremitjos. O ets amic meu, o formes part de la gent. No dic que siguis un desconegut: hi ha gent amb qui m'emborratxo, faig bromes, li explico problemes o els convido a quelcom: però no són els meus amics.

Si has arribat a la conclusió que no ets el meu amic, dubto que estiguis equivocat, perquè això vol dir que em falles en moltes de les coses que he anomenat abans; anant bé estriparàs aquesta carta, o la llençaràs o fins i tot la guardaràs si et fa gràcia... però el que està clar és que si no ets el meu amic d'aquí a quinze dies hauràs oblidat la força d'aquestes paraules.

En canvi, si ets el meu amic, tan me fa que guardis aquesta carta, sé que les seves paraules sempre més ressonaran en la teva consciència, en els fonaments de la nostra amistat.