cambra

Un relat de: mharta

Entre les reixes d'aquest cel groc,
Se'm fa tot tan estrany...
Tanco els ulls i ressegueixo les engrunes del teu perfum.
[tota la cambra em parla de tu].
És tan estrany... si mai abans t'hi ha vist dins.
Val més no pensar-hi i
En això, de ben segur, que hi estarem d'acord.

Potser li he parlat de tu
Mentre esquinçava trenta-dos silencis,
Potser només li he dit el teu nom,
O potser, sense adonar-me'n,
Li he confessat que t'estimo.
I si m'ha sentit cantant-te una cançó?
"Amor meu, et faria l'amor tantes vegades..."
A la meva cambra
No hi estic mai sola.
Hi som jo i la teva cambra.
Tu, com sempre, viatger incansable,
Ets al tren impertinent,
Dedicant-te al joc de les vides creuades,
Oblidant que tothom que viatja té una cambra,
Fent veure que no saps
Que totes les parets que ens sostenen
Són parets de la nostra cambra.
Et vindré a buscar a l'estació,
Et recolliré al capvespre
I m'arraparé a tu ben fort,
Per les natges, per l'espatlla,
Per les cames... fins als llavis.
I vindré per presentar-te a la meva cambra.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: