Cercador
Brunzit d'orenetes
Un relat de: betixeli- Compartir:
M'agrada el silenci dels dissabtes al matí,
ben d'hora,
quan la ciutat, desvetllant-se, s'estén fins al mar sense trobar-hi cap nosa.
Ni grues que giragonsen,
ni autobusos,
ni tan sols embussos.
Només un brunzit d'orenetes que va i ve sobrevolant el pati,
i un crec-crec, de cafè mòlt, que ben aviat passarà a ser un esmorzar a la terrassa.
ben d'hora,
quan la ciutat, desvetllant-se, s'estén fins al mar sense trobar-hi cap nosa.
Ni grues que giragonsen,
ni autobusos,
ni tan sols embussos.
Només un brunzit d'orenetes que va i ve sobrevolant el pati,
i un crec-crec, de cafè mòlt, que ben aviat passarà a ser un esmorzar a la terrassa.
Comentaris
-
No [Ofensiu]Josep Ventura | 11-11-2013 | Valoració: 10
havia llegit res teu i després de veure com escrius estic encantat amb els teus poemes, tenen la frescor de la rosada del mati i tota la intensitat d’una posta de sol.
Salutacions.
J.
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
91293 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten