Arreveure

I

Entraven raigs de llum
A través de la finestra oberta,
La teva cambra era un llac de sol de diumenge,
I es farcia de perfums
De la nit que, quan marxava,
Deixava delicada petons de comiat,
Arreveure, arreveure…

II

Clandestí,
Jugava amb un rínxol del migdia
Mentre inventava noves paraules
Que definissin el desig que m'envaïa,
Mentre et veia, nua i salvatge,
Retallada contra el setí
Dels teus llençols de joventut.

III

Em miraves,
Dedicant-me una carícia dels teus ulls
De cofre de maragdes,
I em feies abandonar els camins trinxeraires
De la meva inspiració,
Em robaves els versos
Per posar-te'ls de vestit.

IV

Desafiaves al temps,
L'adormies tot cantant-li cançons de bressol
I picardies,
Deixant-lo endevinar-te encesa,
Sota la pell blanca de nimfa
Que exhibies com un majestuós
Vel de delícia.

V

I la nit es perdia
De camí a la teva cambra,
Naufragava a la mateixa tempesta
Que la meva poesia,
I totes dues ens miraven
Perdudes en un mar de cants de sirena,
I tu somreies, i deies:

Arreveure, arreveure…