Ara mateix sóc a Teià

Un relat de: joandemataro
Photobucket


I

Obro, de nou, la finestra del record
- a voltes s’obre sola, entre vents huracanats…-
i, avui, em recolzo serenament a l’ampit,
amb un somriure als ulls,
mentre una brisa suau m’acarona.

Allà hi és, com sempre, aquell nen lliure
corrents, il.lusionat, per camins estrets,
entre matolls ,
aliè al pas del temps, innocent…
Allà hi és, grimpant als vells garrofers,
jugant a fet I amagar rere les ombres de la nit,
entre pinedes i vinyes centenàries
que voregen el barri humil de cases blanques
i carrers costeruts de sorra.
El sol brilla dins els ulls blaus de la mare
que saluda des del portal de casa;
se la veu cansada però somriu, tendrament…



II

La brisa em llepa la cara,
tanco els ulls,
inspiro llargament per evocar les essències.
Ha plogut, no fa gaire,
la calor li arrenca les fragàncies
al terra humit…
M’arriba l’olor de fonoll, de cargols,
de pinassa, d’herba fresca,
de saba, de vida…

Ara mateix sóc a Teià, un poblet del Maresme
abraçat per turons mil.lenaris
que s’alcen de cara al mar.
Sóc a casa, allà on vaig néixer,
on aquell nen que corre , il.lusionat i lliure,
sempre hi és…



Comentaris

  • Mirar-se a un mateix[Ofensiu]
    menttha | 05-09-2012 | Valoració: 10

    en el passat, en el record dels dies que ja són passats per sempre. Dies feliços que formen part de la nostra essència.

    Gràcies Joan, i salutacions des de el Maresme !

  • Mirar-se a un mateix[Ofensiu]
    menttha | 05-09-2012 | Valoració: 10

    en el passat, en el record dels dies que ja són passats per sempre. Dies feliços que formen part de la nostra essència.

    Gràcies Joan, i salutacions des de el Maresme !

  • panxample | 02-09-2012 | Valoració: 10

    Forfollar en els records, ajuda a retrobar-se un mateix i, ho fas de manera genial, fins i tot ens transmets les olors.
    Enhorabona un gran poema.
    Avant

  • Jo també sóc a Teià[Ofensiu]
    Jacques Fiston | 30-08-2012

    Magnífic poema.
    Ara plou. L'olor del terra mullat em transporta al Teià de quan era petit. De la riera sense asfaltar, dels carrers de sorra, de les cases de portes obertes...
    Quants records m'han vingut al llegir el teu poema.
    Joan Carles

  • Es pot saber[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-08-2012

    on redimonis has après a escriure tan bé ? T'ho dic perquè , quan et llegeixo , penso que els teus poemes m'agraden més , cada cop que els llegeixo.
    Aquest darrer és una meravella. FELICITATS , amic Joan !
    Una abraçadota.

  • Enyor...[Ofensiu]
    brins | 27-08-2012 | Valoració: 10

    Un entranyable viatge al passat per poder recuperar tot el caliu d'aquell temps...

    Estic completament d'acord amb el que et diu en Carles Ferran, com més grans ens fem, més a prop sentim els records de la infantesa; no sé si és perquè l'enyorem o perquè tornem a ser petits...

    Ha estat un plaer llegir aquest poema, Joan. Felicitats!

    Pilar

  • Recuperar les arrels[Ofensiu]
    Carles Ferran | 26-08-2012

    Què ho fa, que a mesura que ens fem grans, necessitem més tornar als orígens?. És com si volguéssim recuperar el temps de la innocència, quan se’ns obrien camins plens d’oportunitats. Recuperar les arrels, el xiquet corrent pels camins -clarament una imatge de la teva infantesa-. Una regressió a temps despreocupats, a la seguretat d’un envolt protector.
    Confesso que cada cop rememoro més la meva infantesa.
    Una abraçada.

  • Llocs que en son propers.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 25-08-2012 | Valoració: 10

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0

  • Et fa feliç, i es nota.[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 24-08-2012

    M'ha agradat molt Joan, sobre tot perque en llegir el que dius un s'adona que l'autor era feliç mentre ho escrivia. Quan les arrels les tens en llocs i moments estimats, val la pena no oblidar-les.
    Sempre es un plaer llegir-te.
    Jordi

  • Tornar[Ofensiu]
    elenam | 23-08-2012 | Valoració: 10

    A vegades ens agrada tornar, anar allà on son les nostres arrels,tornar per recordar,
    per sentir-nos petits i estimats, per creixer i per estimar.
    Molt bonic i ple de nostalgia
    una abraçada

  • Un gran relat Joan.[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 23-08-2012 | Valoració: 10


    Parles de la teva infantesa, quants records!

    Tot mirant per la finestra, intenta treure la pols a tots els raconets del cervell i procura recordar tantes coses com puguis de quan erets un vailet, que el més segur és que feies anar de cap a la teva mare!

    Gaudeix molt els pocs dies que encara ens queden de vacances.

    Una abraçada.

    Gemma

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2089 Comentaris

319793 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan