Aquestes coses tan de casa nostra...

Un relat de: betixeli
Es fa silenci a plaça,
i tot l'engranatge es tensa,
un engranatge que aguanta,
que estira,
però que sobretot, pensa.

I tres-cents vint-i-set ulls, o més,
miren com s'alça l'estructura,
(la saliva a la boca,
de cop es fa densa).

El silenci ressona,
s'eleva amb les passes dels qui més amunt es troben.
Vinga!,
et descobreixes cridant per dintre;
vinga!
Es llegeix en les guspires de les mirades,
i de sobte: passa, passa, mà alçada i la plaça irromp en ovació.
Els aplaudiments ho emmascaren tot,
doncs el que ve ara ja és baixada,
i alegria,
i continguda emoció.

Comentaris

  • Emocions...[Ofensiu]
    natasha | 16-05-2011

    ... fetes paraules que afloren a la pell quan et sents a plaça.
    M'agrada!

  • bonica manera de descriure...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2011 | Valoració: 10

    les emocions que desperten els castells humans, tant en els castellers que són una pinya com en els espectadors que queden meravellats
    et felicito
    rep una salutació cordial des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

277 Comentaris

67965 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.