Aquestes coses tan de casa nostra...

Es fa silenci a plaça,
i tot l'engranatge es tensa,
un engranatge que aguanta,
que estira,
però que sobretot, pensa.

I tres-cents vint-i-set ulls, o més,
miren com s'alça l'estructura,
(la saliva a la boca,
de cop es fa densa).

El silenci ressona,
s'eleva amb les passes dels qui més amunt es troben.
Vinga!,
et descobreixes cridant per dintre;
vinga!
Es llegeix en les guspires de les mirades,
i de sobte: passa, passa, mà alçada i la plaça irromp en ovació.
Els aplaudiments ho emmascaren tot,
doncs el que ve ara ja és baixada,
i alegria,
i continguda emoció.