Aquells que viatgen

Un relat de: Clidice

Ara fa un parell o tres d'anys, amb la meva parella, vam decidir anar a Roma. No hi teníem cap motivació especial, senzillament gaudíem de cinc dies de festa, al mes de maig, i vam decidir que Roma era un lloc tan bo com qualsevol altre, amb l'afegitó de què així visitàvem la capital d'un autèntic imperi, dels que ja no fan ràbia perquè estan molt allunyats en el temps.

Sabia que una coneguda meva hi havia estat i, innocent que sóc, vaig caure en la temptació de comentar-li, per si creia avinent donar-me algun consell. "Roma? Uf! Està brutíssima!". Aquest fou el seu comentari i reconec que em va deixar atònita. Fins on jo sé aquesta persona no és inspectora de sanitat i no forma part de cap comissió interguvernamental de control de les papereres dels països de la Comunitat Europea. És una dona normal i corrent, amb carrera, és clar, avui tothom en té de carrera i es permet sentar càtedra de tot, suposo que per mimesi amb els seus professors, però jo la tenia per una persona viatjada, "de món", que es deia abans, si més no sempre l'hi havia sentit a parlar de viatges amunt i avall encara que, reconec, sense fer-n'hi massa cabal.

O sigui que de la ciutat eterna hi ha gent que no torna amb la impressió del Fòrum, de la Vila Àuria, de la Vila Borghese, de la Piazza Navona, del Trastevere, de la Piazza dei Campi dei Fiori, fins i tot, si m'apureu de la Fontana de Trevi, de tants i tants llocs visitables, tornen amb la idea de què les papereres eren petites o inexistents i que hi havia escombraries a terra. Dona! No dic jo que si vas a Nàpols en plena vaga d'escombraires puguis tornar amb aquesta idea, realment l'estrany seria no tornar amb el còlera, però us prometo que en aquell moment a Roma no hi havia vagues de cap mena.

El cas és que hi ha persones que viatgen pel món i ho troben, ja em perdonareu, tot "cagat i pixat", no hi ha res al seu gust. El llit es dur i el coixí massa tou, el bany era poc net, per menjar al self-service no hi havia Nutella, ni pa amb tomàquet, els guies no parlen castellà, la gent és antipàtica, fa massa calor, fa massa fred, fa massa el que sigui, el cas és queixar-se. Perquè viatgen? Aquesta és la pregunta que sempre m'he fet.

Per cert, vam anar a Roma i, potser me n'he d'avergonyir o ves a saber, però em va agradar molt, m'ho vaig passar molt bé i juro que no recordo ni si n'hi havia de papereres.

Comentaris

  • Clidice | 23-02-2009

    gràcies Unaquimera pel teu comentari :) i tens raó Igor, fa quinze dies vaig estar a Lisboa també amb una mica la recança de tantes vegades que m'havien parlat de la seva "grisor". Res més lluny de la realitat, només espero que em toqui la 6/49 i poder tenir una casa a l'Alfama, en un d'aquells carrerons on no hi arriben els cotxes, només els vells tramvies, mirant el Tejo i menjant sardinhas grilhadas amb una copa d'Alentejo :) quina meravella de ciutat! i quina gent més amable!

  • Plats bruts[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 23-02-2009

    Molt encertat el comentari sobre que hi ha gent que ho troben tot "cagat i pixat". Al 1990 vaig anar a Lisboa. El mateix, la gent deia "és brut". Lisboa em va marevellar.

  • Viages i vivències[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-02-2009 | Valoració: 10

    Aquest és, realment, un relat amè, molt agradable de llegir.
    Voreja, tot mantenint l'equilibri entre ells, diversos temes, la combinació dels quals fa somriure a la lectora, sentir-se implicada i solidària, activar experiències semblants, recordar moments i comentaris, viatges i vivènices...
    El to, col·loquial i directe, crea un caliu al voltant de les paraules, que personalitza la comunicació escrita fins a fer-la semblar confidència propera.
    Ben fet!

    Ara que t'he descobert, tornaré a passar per aquí, a fi de conèixer millor el teu estil.

    T'envio una abraçada viatgera, esperant que t'arribi aviat i ben neta,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Clidice

Clidice

16 Relats

30 Comentaris

16278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
"Si tots nosaltres, esperits,
us hem deixat espaordits,
penseu que us heu endormiscat
quan l'irreal us ha sobtat,
que tot aquest assumpte inútil
no ha estat sinó un somni inconsútil.
No em renyeu gaire, bona gent;
si ens perdoneu, serà excel·lent.
Amb una sort no ben guanyada,
per escapar d'una xiulada,
us dic, tan cert com jo sóc Puck,
que esmolarem el nostre lluc.
Si no, digueu-me mentider.
Bona nit, doncs. Que us vagi bé.
Concediu-me les mans, amics,
i Puck, si pot, us farà rics."

"Epíleg", Puck. SHAKESPEARE, William. El somni d'una nit d'estiu. Barcelona, 1993. Editorial Vicens Vives. Traducció de Salvador Oliva

El meu bloc:
http://untelalsulls.blogspot.com/