Coses que passen ... a Barcelona II

Un relat de: Clidice

Ahir, després de sopar, tot passant pel carrer de la Princesa, qui l'ha vist i qui el veu, un senyor molt ben vestit i polit, malgrat anar en pantaló curt, amb el diari sota el braç ens va obsequiar amb l'exhibició dels seus genitals d'una forma prou curiosa.

Reconec que, malgrat que he voltat una mica, encara mai fins ara m'havia topat amb aquest tipus de persones, els exhibicionistes de genitals, perquè, d'exhibicionistes ho som tots, en major o menor grau. Tanmateix veure aquell senyor d'edat ja madura, devia rondar la seixantena, amb la seva camisa granat de màniga curta, planxada i ben cordada, les bermudes de color blau marí, les sabates nàutiques i el diari plegat sota el braç, com s'aixecava el camal del pantaló i m'ensenyava els seus genitals no una, sinó dues vegades, amb delectança, em va xocar d'allò més.

Evidentment no em va escandalitzar, més aviat vaig riure de l'absurd de la situació, o sigui que, probablement, li vaig fúmer el negoci enlaire. Si realment l'exhibició dels genitals d'aquesta forma té a veure amb un complex d'inferioritat i una necessitat compulsiva d'agredir a aquelles que et fan sentir inferior, no sembla gaire intel·ligent fer-ho a quatre dones entre trenta-sis i quaranta-sis anys a la Barcelona del 2008. Entenc que el pobre tipus devia baixar un graó més en el seu infern particular, perquè malgrat que no en vam fer massa conya, feia massa llàstima, tampoc ens va provocar cap reacció la visió d'uns genitals més aviats minsos. Altrament hagués estat si en Nacho Vidal es dediqués a aquests afers encara que, ben pensat, no serà el mateix el que fa, però cobrant?

La temptació em va costar molt de vèncer, perquè, amb franquesa, el meu primer impuls va ser anar cap allà i després de saludar-lo correctament, preguntar-li què li proporcionava fer això? Era plaer sexual? Era sentir-se més persona? Potser culpa? Li agradava sentir-se culpable per "agredir" a les dones? Em van venir ganes de dir-li: "vagi-se'n cap a casa que deuen estar passant ànsia". El seny va prevaldre i aquesta temptació va durar exactament un minut, després vaig seguir el meu camí, amb les meves amigues, per seguir la nostra festa. Però avui m'ha vingut com un flaix la imatge terriblement patètica d'aquell home, amb el seu gest gairebé tímid, al mostrar-nos el seu sexe, com volent dir: "si, ja ho sé, és poca cosa, però és el que hi ha".

Comentaris

  • aclaracions sòlides....[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 03-03-2009

    Et poso aquí la resposta perquè t'arrivi, ejejejejej


    Estimada Clidice;
    El llistat, com bé dius, és la carta de Reis, tot i que crec que no has entès moltes coses, o si més no el missatge que hi ha darrera, tal i com jo l'entenc, tot i que si una cosa tenen les paraules, és que cadascú les interpreta com vol, això és indiscutible!

    .- Allò del "caire masclista" es refereix a qe hi ha moltes maneres de defensar un company o companya en una situació determinada, i el que no volíem que s'entengués era "que ens defensis, perquè ets l'home", no té res a veure amb ser o no ser masclista, només era un comentari per descartar aquesta interpretació errònia.
    .- no té a veure que un home que tracti amb respecte les dones i les tracti com a igual sigui d'una ideologia o una altra, de fet, no està contemplat junt. i que sigui d'esquerres i antisionista, és unpunt de la llista, i com és meva, és necessari. si algú no hi està d'acord, que es faci la seva, no?XDD

    .- el mateix per als nens i als animals. és la meva llista, crec que no calen aclaracions...
    Pot ser una bellissima persona, però si no li agraden els animals, no viurem mai junts, xD

    .- Respecte a l'heterosexualitat, a veure, primera, em molesta que em titllis de masclista, ja que si alguna cosa no sóc és això. La lluita en contra del patriarcat és una de les meves constant, de manera que, ja que no em coneixes, m'ho prenc com una mala interpretació de les paraules. si lluitar per l'alliberació de gènere és ser masclista, nem bé nanu. Dic que ha de ser hetero perquè son els requisits per una possible parella teòrica PER mi, de manera que si no li agraden les dones, poca cosa farem. El que si que ens hem deixat és la bisexualitat, però no era cosa d'etiquetar tots els possibles gustos sexuals.
    I la classificació per genère esdevé necessària en alguns casos, sobretot quan es parla de gènere, i això no té perquè implicar masclisme.

    .- jo no sóc atea, sóc agnòstica, i em sembla molt bé que respectis les creences dels altres, jo també les respecto, igual que respecto a les persones amb totes les seves circumstàncies. però el respecte no implica diferència d'opinió, i la meva opinió sobre les ceences en un Déu, sigui quin sigui és que les religions s'han inventat per controlar la població, i manipular-la, per tant, crec en les cultures i no en les religions. és la meva llista, repeteixo.

    .- Respecte a la fidelitat. La societat patriarcal no es basa en la fidelitat sinó en la relació de poder dins la parella, per començar.
    I per mi la fidelitat va més enllà del sexe, ja que la complicitat que s'estableix en una parella, en funció d'aquesta, pot permetre relacions amb altres persones, de manera lliure i concensuada. amb això no m'hi poso, podent o no compartir-ho. Fidelitat esdevé per mi una mostra de respecte envers l'altre en el moment en què assumeixes el rol que es concensua a nivell de parella. ser fidel a aquest pacte tàcit per a mi és respectar la persona amb la qui comparteixes una part de la vida. Si la coherència, la concensualitat i el respecte a la llibertat sexual per tu signifiquen reivindicar la societat patriarcal, crec que el problema no és del meu escrit...

    I bé, només volia aclarir els conceptes, ja que els adjectius que has fet servir crec que són poc adequats al meu tarannà, i com no em coneixes, deixar que quedin a l'aire i escrits, sense revocar-los, podria semblar una acceptació, i no és així.

    Respecte a la solidesa i la liquidesa, tot bé en referència a Zigmunt Bauman i el seu "amor líquid". si no l'has llegit, t'animo a fer-ho!

    Salutacions companya!

l´Autor

Foto de perfil de Clidice

Clidice

16 Relats

30 Comentaris

16282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
"Si tots nosaltres, esperits,
us hem deixat espaordits,
penseu que us heu endormiscat
quan l'irreal us ha sobtat,
que tot aquest assumpte inútil
no ha estat sinó un somni inconsútil.
No em renyeu gaire, bona gent;
si ens perdoneu, serà excel·lent.
Amb una sort no ben guanyada,
per escapar d'una xiulada,
us dic, tan cert com jo sóc Puck,
que esmolarem el nostre lluc.
Si no, digueu-me mentider.
Bona nit, doncs. Que us vagi bé.
Concediu-me les mans, amics,
i Puck, si pot, us farà rics."

"Epíleg", Puck. SHAKESPEARE, William. El somni d'una nit d'estiu. Barcelona, 1993. Editorial Vicens Vives. Traducció de Salvador Oliva

El meu bloc:
http://untelalsulls.blogspot.com/