L'últim instant

Veure com la voluntat es va extingint dins un cos inert que ha resultat un parany mortal. Només els ulls, que ens miren ara a l'un ara a l'altre, tenen moviment. I tampoc saps si al darrera d'aquell moviment hi ha quelcom, algú, més enllà de l'acte reflex i mecànic que l'impulsa a fer, ara i adés, els mateixos gests en una repetició infinita, hipnòtica. I aleshores te n'adones de la tragèdia que és que, a la realitat, tot sigui tan normal. De poc serveixen les paraules, les postes en escena teatrals. Te n'adones que només és quelcom fabricat dins la imaginació del que mira per tal de poder elaborar el dol amb més coherència, sempre diferent, depenent del temps i la cultura. Però, en realitat, tot és molt més senzill: es mor, desapareix i ja està.