Aparences

Un relat de: Josoc

Aparences
En Pere es va morir. Era una persona molt apreciada per la seva comunitat. El dia del seu funeral l'església estava plena, ben plena. Era el mes de desembre. El dia era rúfol a fora. Plovisquejava. Semblava que també el cel plorés la pèrdua. Dintre, hi havia el caliu emocionat de la família i els amics. A primera fila l'esposa, ja vídua, no podia aguantar les llàgrimes que queien cara avall com les gotes de pluja, Al seu costat, el fill de cinc anys. Va entrar el taüt. Llavors un xiulet va trencar el silenci. Era ell, el nen, el fill, que xiulava. Tots els caps van convergir vers ell. La mare, astorada, el va reprendre:-Calla! I ell, capcot, va callar.
Més tard, ja fora de l'església i a requeriments de la mare, el nen es va explicar:
-El pare sempre em volia ensenyar de xiular i a mi no em sortia bé. Com que m'heu dit que avui es feia un acte per ell, jo m'he passat la nit assajant per poder-li ensenyar que ja em surt com ell volia.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    joandemataro | 01-02-2011 | Valoració: 10

    la innocència dels nens porta a situacions a vegades estranyes com aquesta però que donen per pensar, et felicito i t'agraeixo el teu contacte
    fins aviat
    joan

  • Joc d'aparences[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-01-2011

    Un microrelat molt bo, aques que he descobert avuit!

    Fidel al títol que el presenta, no desvetlla però fins al final el joc d’aparences que el justifica.
    Deixa que el lector es sorprengui i permet que, si vol, pugui imaginar moltes altres escenes al voltant dels personatges principals: ho trobo tot un encert!

    Sobre un altre personatge molt especial ( pots trobar detalls biogràfics al primer comentari de tots; aquestes dades et permetran entendre millor els versos, suposo ), t’ofereixo més tanques: Baldufa.

    T’envio una abraçada sincera,
    Unaquimera

  • Montserrat, quan vaig titular Aparences a un meu relat, no recordava que tu també n'havies titulat així un de teu, tot i que va ser el primer relat que vaig comentar en entrar al RC.
    Comparant els dos relats, els teu és millor (sense despreciar el meu).
    Una altre vegada abans de titular un relat intentaré averigüar si ja existeix el nom. Encara que no sé com s'ha de fer per saber-ho.

    una abraçada!

  • Lucidesa infantil[Ofensiu]
    nuriagau | 18-04-2010 | Valoració: 10

    Un relat versemblant i tendre. De fet, crec que tots els adults hauríem de conviure amb un nen a prop per poder veure el món amb la seva lucidesa.

    Enhorabona, josoc!

    Núria

  • montserrat tafalla rigol | 18-04-2010 | Valoració: 9

    Certament, vivim en un mont on se sol jutjar només les aparences (i gràcies per la benvinguda )

  • Aquesta espontaneïtat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-04-2010 | Valoració: 10

    Aquesta espontaneïtat que sempre es desprèn dels teus relats, té un perfecte paral·lelisme amb l'espontaneïtat, tan innocent, de l'infant del xiulet.
    Gràcies per la teva senzillesa.
    -Joan-

  • mbr1714 | 20-02-2010

    preciós relat però ple de tristesa...
    són tan sorprenents els nens, i tan intel·ligents....

  • gràcies[Ofensiu]
    Lafadadelanit | 27-12-2009 | Valoració: 10

    Quan he trobat aquest escrit portava estona voltant i llegint sense aturar-me gaire i en acabar de llegir aquest, alguna cosa m'ha fet rellegir-lo, no podria dir ben bé el què, però en sec he sentit com la buidor que duia a dins ha anat desapareixent. És per això, que tant sol puc dir gràcies.

  • l'espontaneitat [Ofensiu]
    ambelma | 13-12-2009 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt, els xiquets poden , de vegades, saltar per damunt les convencions, fer resorgir la naturalitat que altres ja no ens atrevim...

    Fa unes setmanes va morir la meva avia, jo vaig passar tota la nit escrivint un poema per recordar-la sempre, el volia llegir com un acte d'unió entre els familiars que no es poden ni vore els uns al altres. Ja que pensava que amb els records de la meva avia tots ens podeim sentir identificats.

    Finalment, i en contra dels valors de la meva avia, es va fer una misa, un cura va dir unes paraules horripilants que van esgarrifar a la majoria dels presents. Una pena no haver-me alçat i haver recitat amb força les paraules que portava escrites al full arrugat de la meva butxaca.

    Gràcies per fer creixer, amb el teu relat, la valentia que necessitava.

  • M'ha commogut. [Ofensiu]
    jos monts | 26-10-2009 | Valoració: 10

    El pare segur que l'ha sentit, i orgullós s'ha anat commogut amb aquest últim record del seu fill.

  • Amb poques paraules,[Ofensiu]
    brins | 15-10-2009 | Valoració: 10

    m'has commogut. La idea, la intenció d'aquest nen que protagonitza el teu relat, no és pròpia tan sols d'un personatge literari, és reflex d'un desig que tenim tothom quan hem perdut algun ésser estimat, quan... no tenim altra cosa a oferir-li.

    Pilar

  • personalment dir-te[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-10-2009 | Valoració: 10

    que jo fa temps que ni valoro, però aquest cop s'ho val.

  • emocionant de veritat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-10-2009

    tens en aquest relat el millor exemple de com, amb poques paraules, pots construir un relat que va més enllà del que hi posses en lletres, diria que es pot llegir més enllà de les paraules.
    Tràgic, emotiu, sensacional.

    Moltes felicitats.

    Ferran

  • No sé[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-09-2009 | Valoració: 10

    si t'havia comentat mai però he llegit molts dels teus relats i sempre he envejat el teu enginy.
    Quina lliçó ens dóna aquest petit als adults! Com canviarien les coses si penssessim en com fer feliç al proïsme!
    M'ha encantat, Josoc, fins al punt de que jo que últimament no valoro quasibé mai, crec que aquest relat es mereix un deu..
    Seguiré llegin-te. Gràcies per tot.
    Nonna_Carme

  • crohnic | 22-09-2009 | Valoració: 9

    Un relat breu però molt emotiu. Amb poques paraules has fet un bon relat i has sigut capaç de transmetre els sentiments dels protagonistes... No sempre s'aconsegueix. M'ha agradat.
    Salut!

  • Josoc![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-09-2009 | Valoració: 10

    Quanta tendresa desprèn el teu relat. Ha anat d'un pèl que no em poso a plorar.
    Molt emocionant. Et felicito, Josoc.
    Una abraçada.

    Mercè

  • A xiular[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-09-2009 | Valoració: 10

    Bell relat. L'he rebut com un bany de tendresa i humanitat. Gràcies.

Valoració mitja: 9.85

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

111 Relats

465 Comentaris

89791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.