El Tió

El “caga tió”
Ara que estem ja dins l’atmosfera de Nadal, voldria iniciar una campanya de sensibilització. Es tracta de netejar la imatge d’una de les nostres tradicions: el tió.
Són moltes les cases on hi ha menuts, on encara se sol fer. I també públicament en escoles, grups d’esplai, etc. Però em sembla que no tots els que practiquen aquest ritus saben ben bé de què va la cosa. Almenys no la saben de la mateixa manera que jo l’entenc. A mi m’esgarrifa sentir els meus propis néts cantar: Caga tió, torrons d’avellana i de pinyó, “si no vols cagar, garrotada va!”
Què és això? Hem de permetre dins de casa i en nom d’una bonica tradició, aquesta violenta actitud? És aquesta la tan proclamada pau de Nadal? És aquest l’amor que arreu es canta? Hem d’aconseguir a garrotades allò que ens agrada? És aquesta la lliçó que volem transmetre als nostres infants? Com se’ls explica el significat del tió? Per qui no ho sàpiga, us explico la meva versió, la que jo vaig aprendre, la que em sembla adequada.
Es tracta d’un culte a la natura, d’un homenatge a l’arbre. A través dels arbres, la natura ens obsequia amb els seus fruits, ens dóna vida. Però l’hivern és una època dura, tot és glaçat i res no floreix. Llavors els humans, enginyosos, en aquests dies de miracles de l’entorn del Nadal, ens emportem a casa, com a símbol, un tronc d’arbre per cuidar-lo. L’abriguem amb una manta, l’acostem al foc, li donem menjar... no volem pas que es posi malat i se’ns mori! Si a cada llar en salvem un...
Arriba el gran dia i volem que participi de la festa. Encara està mig congelat, com endormiscat pel fred passat. Llavors provem de despertar-lo, el sotraguegem i li donem copets amistosos a l’esquena, fins a aconseguir-ho.
Quan finalment es desperta i es troba en una llar, rodejat de família, prop d’un pessebre que celebra el naixement del més xamós Infant, ell se sent content i agraït i generosament ens regala els seus fruits, que en aquest dia especial, miraculosament, són diferents dels habituals i s’adapten als desitjos dels que tan bé l’han cuidat.
La cançoneta no ha de parlar de garrotades, ni ha d’anar amb exigències. Ha de ser una petició educada, com ara: CAGA TIÓ, TORRONS D´AVELLANA I DE PINYÓ.“Tu que ets bon fadrí, caga tu per mi.”
Vet aquí l’argumentació d’una àvia que estima els nens, les tradicions, la Natura, la pau i la no-violència.
Montserrat Graner