AMOROSA PRUDÈNCIA

Un relat de: brins
Fou la prudència qui ajudà l’Helena a contenir el plor, fou la reflexió qui li reprimí la tristesa…
En percebre que l’Eduard ja portava escrita a la mirada l’hora de morir, li brotà al cor un desig immesurable d’ alleugerir-li la crua realitat; decidí aturar el lament i tornar de color rosa la nit. Amb coratge i bravesa, tancà la porta a qualsevol núvol moradenc que pogués afligir el seu home i apropà el sol a les finestres perquè ell en sentís l’escalfor. Es convertí en intèrpret d’una trista obra d’amor que pretenia aportar consol al terror. No podrà saber mai si ell percebé aquella desesperació continguda, cap dels dos van gosar mai parlar d’adéus…Caminaren la malaltia junts protegits per vels blaus de seda i travessaren paisatges inaxessibles a la raó defugint els cels rogencs; no volien esquinçar aquella felicitat que els havia nascut a la terra i havia de finir al cel. Tan sols un dèbil sospir sorgia de tant en tant del cos de l’aire.
Ara que ja s’han trencat tots els fulls d’esperança i una pluja d’enyor cau sobre el trist rostre dels arbres, el cor de l’Helena cerca la calma acostant al cel paraules d’amor; explica que aquella prudència no li comportà un gran esforç, perquè els somriures i silencis de l’Eduard eren tan prudents com els seus…


Pilar Campmany

Comentaris

  • Profunditat immensa[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 04-12-2017 | Valoració: 10

    És increïble la magnitud simbòlica estremidora que desprèn el teu relat.


    Sergi

  • Resposta al teu comentari al meu relat FART DE LA MERDA, DEL 17-11-2017[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-12-2017

    Respecte al que tu em dius, brins, el relat que vaig escriure és una protesta a les dures condicions de la vida i com ens toca viure-la. Per això vaig utillitzar com a símbol principal la merda.


    Sergi : )

  • L’acceptació de la mort[Ofensiu]
    kefas | 29-11-2017 | Valoració: 9

    com una part de la vida és una assignatura que tenim pendent. Recullo algunes paraules del teu relat provocades per la idea de la mort: tristesa, crua realitat, lament, nit, núvol morat, aflicció, terror, desesperació, cel rogenc, trencat els fulls de l’esperança. I és així com la majoria la pensem.

    Potser en comptes de ser un relat de prudència, hauria de ser un relat de justícia. La mort és una tornada al lloc d’on venim. Per als creients, després de fer un erasmus a la terra, un retorn a la casa del Pare on es jutjarà l’aprofitament de la seva estada terrenal. Per als no creients, el just retorn a la terra d’allò que és seu, el munt d’àtoms que li hem manllevat durant un curt període de temps, i que plegats s’han passejat pel planeta amb la creença de que són una unitat de destí mentre no es desfacin.

    Acomodats com estem a rutines i llaços emocionals fressats, se’ns fa difícil pensar-nos com engrunes del tot universal. El dia que ho aconseguim, tal com ho fan altres cultures, aquesta fusió amb el cosmos que és la mort potser deixarà de ser una tragèdia per passar a ser un fluid canvi d’estat.

    Mentre no ho aconseguim, ens toca patir per la mort dels altres i la nostra. I si, com molt bé expliques en el teu relat, som capaços de mantenir una actitud que minimitzi els estralls, millor que millor.

  • Per a mi...[Ofensiu]
    Montseblanc | 29-11-2017

    ...això que tan bé escrius i descrius no és prudència, és amor absolut, d’ella i d’ell. Quan és així, no hi ha boires negres, perquè tot és enteniment i comprensió. És clar que el patiment i la desesperació hi són, és inevitable, però pesa molt més l’estimació de l’un per l’altre i, només que hi hagi un fil de vida, a la mort que la bombin, ni aigua!

  • Preciós[Ofensiu]
    Sol_ixent | 23-11-2017 | Valoració: 10

    No he pogut evitar emocionar-me, m'ha semblat un text exquisit. Tant trist com bonic.

    Em passejo per RC molt menys del que m'agradaria, però tampoc tinc massa temps ni per escriure, és una cosa que sempre tinc dins però que a vegades costa treure fora, i en d'altres no en tinc ni ganes.

    Moltes gràcies per passar-te tu pel meu raconet, és una història "real", d'aquelles que sembla que mai haguessin passat perquè semblen enterrades dins la memòria.

    Una abraçada,
    Sol_ixent

  • Bocins de vida...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Bocins de vida és el que ens deixes en els teus emotius escrits. Els sentiments afloren en totes les teves narracions.
    Un petó, Pilar, i ben fort!
    —Joan—

  • Amorositat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-11-2017 | Valoració: 10

    M'agrada la sensibilitat amb què has escrit el relat. Llueix molt, és trist però d'un amor d'aquells que fan la vida veritable.


    S.

  • Amors en silenci [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Una història molt tendre, on els silencis són també protagonistes. La prudència ha fet possible un amor, encara que tingui un final trist. Una gran història romàntica. Una forta abraçada, Pilar. A l’eix

  • bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt bonic i tendre

  • Bon curs![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-11-2017

    Un relat banyat de dolça melangia. Bon curs relataire, Brins!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: