Amb tota la fe del món

Un relat de: rnbonet
Sempre havia estat, de menut, un xiquet malaltís. Les fregues, els prodigis de les untures, els medicaments naturals, les receptes miraculoses de les herbes, els tan lloats efectes de la ciència popular, no mai li feien efecte, encara que la mare, tampoc excessivament partidària d'aquest tipus de medecina, li digués sovint: “Cal tenir fe, que la fe és el que cura, que no la untura”.
I sempre, al cap i a la fi, els pares, amatents i responsables, optaven per portar-lo al metge. Amb tres aspirines i qualque xarop, bo. Curat.
Decididament, van concloure que l'infant no tenia allò que diem fe. I que és la fe? Doncs d'acord amb el Catecisme Diocesà de l'època, era “creer en lo que no se ve”.
I, de debò, ell si que creia en allò que no havia vist. És per això que viatjava, quan més sovint, millor. Veure nous paisatges, conèixer gent diferent, descobrir cultures... Tenia fe en allò que no havia vist!

Si de cas se'l trobeu pel món, us repetirà la seua màxima: “No mai s'està tan bé com quan s'és fora de casa”. I us afegirà: “I no és cap 'boutade'. Afirmen que com la casa, cap lloc. Fals completament! La casa pròpia està plena de perills: els fills i néts que van a dinar i sopar gairebé quasi tots els dies, els amics que us visiten quan menys gana en tens, els familiars que et demanen diners amb qualsevol excusa, els rebuts de la llum, la calefacció,... i tots els etcèteres que penseu per compte vostre. Així que sóc un home de fe. Sempre crec en un lloc que no he vist mai. És per aquest motiu, la fe, que sempre viatge!. I no m'ha calgut cap metge, des de que ho faig”.

Comentaris

  • No es veu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-03-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt això de que la fe és allò que no es veu. Suposo que veure ho relacionen amb la racionalitat i, per tant, la fe és no tenir racionalitat. Potser si. Com sempre, lliçó de literatura. Una abraçada.

    Aleix

  • A bord de la fe[Ofensiu]
    Loira Durban | 24-03-2018

    La fe no mou muntanyes... Tu tens raó perquè mou les persones! :))))))))

    Jo també hi he pujat a bord i et convido a menjar-la en el meu humil platet de llenties a "Resant llenties". A veure si ens dona ferro i forces per moure aquest món tan estrany que hi ha aquí a fora...


    Molta sort i que la fe ens acompanyi sempre! Bon cap de setmana :)


    Loira Durban (Marta)

  • Crec que...[Ofensiu]

    Crec que a més a més de pitjar les caselles d’humor i de viatges, hauries d’haver afegit la de biogràfica... Per què no es veritat que ets un imserso-addicte?
    Bons viatges, Ramon, bons viatges!
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

260 Relats

1547 Comentaris

284279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!