Amb el teu amor a l'oblit

Un relat de: Camps de Tristor

Acabava d'arribar
i ja em vas enamorar.
D'ulls marrons i cabell morè.

Dos paraules, dos petons,
un "t'estimo" i,
ho vas canviar tot.

Dolces paraules em vas dir,
suaus carícies em donaves
per demostrar el teu amor.

Al teu costat,
curtes es feien les hores,
els minuts s'escolaven pels dits,
però només si estaves amb mi.

Ara t'allunyes d'aqui
deixant-me anar la mà
i deixant enrere el que sento jo per tu.

Submergida en la foscor m'has deixat.
Intento oblidar i no recordar,
però en cada moment i en cada pensament
hi has estat present.

Les llàgrimes, poc a poc han anat relliscant.
Rius de penes i dolors
dels meus ulls han anat brotant.

El nostre amor ha estat enterrat,
I per tu; oblidat.
I ara has passat pàgina
sense escriurem al davant.

Tot a canviat.
Jo no estic amb tu,
i tu no estàs amb mi.

He perdut el teu somriure,
he perfut els teus petons.
I ara només et puc dir "adéu".

Encara que em dolgui,
que em faci patir,
encara que cregui no poder,
no et recordaré més.

No vull que em facis més mal,
només vull ser feliç,
amb el teu amor a l'oblit.

Comentaris

  • Llibre | 28-09-2005

    Comentari 2 del deute que tenim pendent.

    Un poema on es dibuixen imatges d'un amor trencat, d'un allunyament. Els versos destil·len l'amargor d'aquesta absència, però cap al final, malgrat la melangia que impregna cada paraula, s'entreveu un besllum d'esperança. L'esperança que rau en la convicció que cal tirar endavant, oblidar, i provar de ser feliç.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Records[Ofensiu]
    George Brown | 30-05-2005

    Estic d'acord amb tu en part... "no et recordaré més."... no crec pas que aquesta sigui la solució. Cada vida és un món, i cada vivència un univers, però cada record forma part de nosaltres, em de viure amb ells i guardar-los com un tresor...
    Molts cops fugen de nosaltres, o simplement ens obliden... i llavors que ens queda a nosaltres?... els record, uns records a voltes dolorosos, però son els nostres records i això ningú ens ho pot prendre.

    Com molt bé diu una de les dites que tens a la teva biografia:
    "Alguns cops els records tristos que s'amaguen dins del cor són els que ens fa viure."
    ... doncs res més a afegir.

    una abraçada,
    Jordi.

  • ple de sentiments...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-05-2005 | Valoració: 9

    Aquests primers amors que fan esclatar tants sentiments nous, que dibuixen somnis mai imaginats entre el cor i les parpelles.
    Quan es trenca l'encís, tot sembla perdre els colors, el núvol es fon i es cau de patac al terra.
    Però en el fons saps que només és un pas, que darrera aquest oblid, cada dia et portarà noves sorpreses i esperances que et faran l'ullet en qualsevol racó perdut.
    Potser demà mateix, vet a saber!

    Descrius la il·lusió de compartir aquest amor, el desencís i el dolor de perdre'l i per últim la necessitat d'oblidar per seguir el teu camí amb el cor valent i alegre.

    Una abraçada molt gran!

l´Autor

Foto de perfil de Camps de Tristor

Camps de Tristor

19 Relats

102 Comentaris

29229 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.
Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?

De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.


"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."

"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."

Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com