No puc recordar-ho

Un relat de: Camps de Tristor

No puc.
No aconsegueixo recordar-ho.
Que és el que passa?

Per què? No ho sé.
Tinc por? Potser.
Que em passa?

Necessito resposta,
Necessito recordar-ho,
Fer memòria.

Impossible.

Poder i no voler?
O...
Voler i no poder?

No ho sé.
Simplement no ho recordo.

21/09/05

Comentaris

  • Missatge críptic...[Ofensiu]
    brideshead | 30-09-2005

    però molt ben estructurat. Un crit de pànic? Una demanda d'ajuda? Una tristesa immensa? Una afirmació vital? Jo tampoc no ho sé. Només sé que m'ha agradat sentir aquesta veu, llegir aquest poema.

    "Per alguns la soledat és el tresor més apreciat. " ..... i jo opino: cert, però equivocat.

    "Alguns cops els records tristos que s'amaguen dins del cor són els que ens fa viure." .... i jo opino: cert, però equivocat.

    "No hi ha dret a ser mentits, no hi ha dret a ser enganyats, però tot i així; ho fem. " I jo opino: cert: però VERITAT.

    I afegiria: estima els qui t'estimen, encara que tu et pensis que no ho fan.

    Endavant, Albeta, ho fas molt bé!

    Un petonàs!

  • voler volar[Ofensiu]

    Si voler és poder
    volar és podar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Camps de Tristor

Camps de Tristor

19 Relats

102 Comentaris

25171 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.
Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?

De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.


"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."

"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."

Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com