Eren el dia i la nit...

Un relat de: Camps de Tristor

Diuen que la lluna
Enamorada del sol està

Diuen que els varen separar
Pel seu amor demostrar.

Eren tan diferents,
Eren el dia i la nit....
Mai millor dit!

Plora la lluna
Perque la seva escalfor enyora.

Plora el sol
Perque quelcom el fa sentir sol.

Eren tan diferents,
Eren el dia i la nit....
Mai millor dit!

El temps ha passat
I units no estan.

El temps els ha separat
I les abraçades s'han acabat.

Eren tan diferents,
Eren el dia i la nit....
Mai millor dit!

Comentaris

  • Llibre | 28-09-2005

    I un comentari de propina!!!!!


    Hehehe... M'ha agradat, aquest poemet. A mi també m'encisen, la lluna i el sol. Cadascú per allò que em regala. La llum, l'escalfor... la sensilbilitat, el silenci...

    I també penso que si poguessin estar junts, s'enamorarien, l'un de l'altre.

    Fins aviat!

    LLIBRE

  • bé, bé!![Ofensiu]
    tramuntana | 31-08-2005

    M'ha agradat molt el teu poema però, com ja ha dit l'AnNna, veig rimes molt forçades. Però està bé, està bé! m'agrada! vinga, un petonet!!

    laura^^

  • Hola de nou[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 31-08-2005

    Preciós aquest escrit. La contraposició dels dos astres, que tant s'estimen, tan diferents, tan incompatibles, tan impossible, és preciós i m'ha semblat terriblement romàntic!!

    A més, té un aire de cançó que li dóna més gràcia.

    D'altra banda, dir-te que t'he posat un missatge al forum, però suposo que no l'has vist, o no has volgut contestar, que també està bé. Estàs en el teu dret.

    Deia simplement que l'anècdota que m'has explicat en el teu coment em va passar també a mí, quan tenia 15 anys, i pel mateix motiu. I m'ha semblat increible!! Tantes coincidències, ets com un jo petitet. No em diguis que també vesteixes de negre!

    Bé xiqueta, quan tingui moments lliures et llegiré. No internet a casa, i em conecto des de la feina, així que no sempre puc entrar-hi ni dedicar-hi el temps que voldria.

    Una abraçada.

    Salz.

  • NoKia | 30-08-2005 | Valoració: 10

    CaMpS dE tRiStOr feia mol q no em passava xqui! enu si em puc excusar dien q no e stat a casa uns dies ja va b no? :P jajaja
    dons aki miran cosetes teves... i e trobat akest poema! oh l dia i la nit! junts i separats alhora... com el mar i el cel... i com moltes d'altres coses! bb noieta... ml bon poema!! representar un amor impossible a partir de la "distancia" q ortoguen l sol i la lluna esta ml b!! un 10 noia!! inga amoreee un petunassu mol graaan muaksss! (K)(K)
    NoKia

  • La nit i el dia.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 29-08-2005

    Diferents, pero a pesar de tot es nesessiten mutuament, un bonic relat a vegades alguns amors son massa dificils, e vist que t'agrada escriure coses tristes, continua escrivint i fes-ne algun dia algun d'alegre ;) petons i anims i gracies per comentar-me!! T'anire llegint!!

  • Nena...[Ofensiu]
    AnNna | 24-08-2005 | Valoració: 5

    Em sap greu posar-te un 5, suposo que no t'ho prendràs malament, eeh? No vull, eeh?

    Però és que aquí hi ha rimes molt forçades... totes, gairebé... i això... sembla que obliguis a les paraules a deixar de ser elles mateixes per a donar forma... com si perdessin la seva essència per a fer bonic...

    tot i així, la idea m'agrada... el sol i la lluna, el dia i la nit... junts, però separats...

    petons, noieta... i ja et dic, no t'ho prenguis malament, si us plau!

    AnNna

  • Doncs si...[Ofensiu]
    aUdReY | 23-08-2005 | Valoració: 10

    Molt bona poema, jo també penso el mateix, el sol i la lluna, tant diferents pero iguals al mateix temps. El dia, on hi ha alegria, on surgeuixen les rialles, les emocions, tot, la nit, tranquila, plena de pau, on ens resurgeixen les més fondes pors, on pensem tot el que voldriem ser, on somiem...
    M'ha agradat molt aquest poema, escrius molt bé, segueix, mai deixis d'enlluernar a la gent amb els teus escrits.
    Petons..

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Camps de Tristor

Camps de Tristor

19 Relats

102 Comentaris

25553 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.
Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?

De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.


"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."

"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."

Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com