Eren el dia i la nit...

I un comentari de propina!!!!!


Hehehe... M'ha agradat, aquest poemet. A mi també m'encisen, la lluna i el sol. Cadascú per allò que em regala. La llum, l'escalfor... la sensilbilitat, el silenci...

I també penso que si poguessin estar junts, s'enamorarien, l'un de l'altre.

Fins aviat!

LLIBRE

M'ha agradat molt el teu poema però, com ja ha dit l'AnNna, veig rimes molt forçades. Però està bé, està bé! m'agrada! vinga, un petonet!!

laura^^

Preciós aquest escrit. La contraposició dels dos astres, que tant s'estimen, tan diferents, tan incompatibles, tan impossible, és preciós i m'ha semblat terriblement romàntic!!

A més, té un aire de cançó que li dóna més gràcia.

D'altra banda, dir-te que t'he posat un missatge al forum, però suposo que no l'has vist, o no has volgut contestar, que també està bé. Estàs en el teu dret.

Deia simplement que l'anècdota que m'has explicat en el teu coment em va passar també a mí, quan tenia 15 anys, i pel mateix motiu. I m'ha semblat increible!! Tantes coincidències, ets com un jo petitet. No em diguis que també vesteixes de negre!

Bé xiqueta, quan tingui moments lliures et llegiré. No internet a casa, i em conecto des de la feina, així que no sempre puc entrar-hi ni dedicar-hi el temps que voldria.

Una abraçada.

Salz.

CaMpS dE tRiStOr feia mol q no em passava xqui! enu si em puc excusar dien q no e stat a casa uns dies ja va b no? :P jajaja
dons aki miran cosetes teves... i e trobat akest poema! oh l dia i la nit! junts i separats alhora... com el mar i el cel... i com moltes d'altres coses! bb noieta... ml bon poema!! representar un amor impossible a partir de la "distancia" q ortoguen l sol i la lluna esta ml b!! un 10 noia!! inga amoreee un petunassu mol graaan muaksss! (K)(K)
NoKia

Diferents, pero a pesar de tot es nesessiten mutuament, un bonic relat a vegades alguns amors son massa dificils, e vist que t'agrada escriure coses tristes, continua escrivint i fes-ne algun dia algun d'alegre ;) petons i anims i gracies per comentar-me!! T'anire llegint!!

Em sap greu posar-te un 5, suposo que no t'ho prendràs malament, eeh? No vull, eeh?

Però és que aquí hi ha rimes molt forçades... totes, gairebé... i això... sembla que obliguis a les paraules a deixar de ser elles mateixes per a donar forma... com si perdessin la seva essència per a fer bonic...

tot i així, la idea m'agrada... el sol i la lluna, el dia i la nit... junts, però separats...

petons, noieta... i ja et dic, no t'ho prenguis malament, si us plau!

AnNna

Molt bona poema, jo també penso el mateix, el sol i la lluna, tant diferents pero iguals al mateix temps. El dia, on hi ha alegria, on surgeuixen les rialles, les emocions, tot, la nit, tranquila, plena de pau, on ens resurgeixen les més fondes pors, on pensem tot el que voldriem ser, on somiem...
M'ha agradat molt aquest poema, escrius molt bé, segueix, mai deixis d'enlluernar a la gent amb els teus escrits.
Petons..