Què ens està passant?

Un relat de: Camps de Tristor

A la fi, he trobat el per què de que tots els meus escrits siguin tristos, no es que sigui tètrica escrivint, simplement sóc REALISTA i si ara ens asseguéssim amb una taula a parlar descobriríem que en la societat actual no existeixen els contes de fades, ni les belles històries. Potser si que en un principi tot sembla de color de rosa (per dir algun color) però tal i com ja he esmentat avanç només "sembla" i es que tot està tant malmès, tant... ja no trobo ni paraules per descriureu. Es engegar el televisor i només veiem guerres, morts, accidents... I ja sense contar els programes de premsa del cor. No sé com hi ha gent a la qual li interessi que una persona s'ha ficat al llit am una altra. Que se n'ha fet de la gent que era famosa per quan descobria una medicina que podia salvar milions de persones, o la gent que inventava coses per facilitar-nos una mica més la vida. On em arribat? Que ens està passant? Fa molts anys si creia en els contes de fades i en que la vida podia arribar a ser un camí de roses, però les roses tenen punxes, i que si es claven, poden arribar a fer molt mal...

Comentaris

  • xaropdetu | 31-08-2006 | Valoració: 10

    hola guapa! ja saps que últimamen no paso gaire per aqui però avui m'he enrecordat i mira he volgut deixar alguns comentaris. Tens molta raó en el que dius, el món canvia i d'una manera estranya. Bé, intentaré deixar-te més comentaris. Petons!

    xarop

  • Una pregunta difícil de respondre.[Ofensiu]
    Jofre | 25-08-2006

    És una reflexió interessant, Alba, amb un fons filosòfic natural. Ets realista, sí (i això és bo!).

    La Vida és plena de paradoxes i contraccions. I fent servir la mateixa comparació del teu text (amb les punxes i les roses), he de dir-te, que una de les més belles delícies que tenim al nostre abast és el perfum d'una rosa batejada amb el nom de Reina de la Pau. Ja ho veus, Alba, qui ens entengui que ens compri.

    Per cert trobo molt encertat que hagis escrit en la biografia que "Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable." Molt d'acord amb la Realitat.

    Enhorabona Alba! I segueix escrivint (l'Ebre ha estat sempre una inspiració magnífica per trobar respostes originals a preguntes difícils).

    Ben cordial.
    Jofre.
    : )

  • El més important és el teu entorn[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 03-08-2006 | Valoració: 9

    La teva impresió l'he tinguda moltes vegades, però si fas des del teu cor el que sents que deus fer, et trobaràs molt bé amb tu mateixa. Al mateix temps si et dediques a crear harmonia en el teu entorn, i si cada un ho fes aconseguiriem que tos els entorns fossin més harmoniosos.
    Una forta aferrada pel coll
    Josep


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena




  • ES veritat[Ofensiu]
    fada_negra | 23-02-2006

    Es veritat,jo a vegades tinc por,tinc por de pertanyer a aquesta..cosa,aquest món,on cada cop nhi han més bojos..mes odi,mes assasins...déu meu,jo no se on arribarà tot axo...

l´Autor

Foto de perfil de Camps de Tristor

Camps de Tristor

19 Relats

102 Comentaris

29040 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.
Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?

De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.


"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."

"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."

Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com