Cercador
Bovera
Un relat de: Camps de Tristor- Compartir:
Per la Terra Ferma passa un riu
Del qual anomenem Segre
I mor a la boca de l'Ebre.
En mig d'una vall silenciosa
S'alça un poble amb valentia
I el coronen amb un nom tant bell com es Bovera!
Els arbres arrelen històries
D'una vall tant formosa
I a la vegada frondosa.
Un poble que riu,
Un poble que plora,
Però un poble que es manté unit.
El seu escut es de bon veure,
El seu parlar, de bon escoltar,
I els seus carrers, són de bon caminar.
La Plaça la Bassa ens uneix,
La seva escola ens ensenya
Mentre el seu campanar ens vigila.
Pocs habitants tindrà,
I en el pas del temps,
Pocs en quedaran.
Potser algun dia desapareixerà,
Potser algun dia marxarà
De la nostra estimada vall.
Si aquest dia es fa present
La seva imatge romandrà
I en els nostres cors sempre estarà.
Perque el seu nom mai s'oblidarà:
Bovera!
Comentaris
-
El meu poble[Ofensiu]Melcior | 22-11-2005
va ser el primer poema que vaix fer,
tenía 10 o 11 anyns. No el conec però
el nóm el té molt bonic.
Endavant.
Melcior. -
EI![Ofensiu]ninfadelbosc5 | 22-09-2005
Hola ninfadelbosc5 aquest poble està a les terres de ponent, a la terra ferma, a les terres de secà... Té molts noms jeje està a la provincia de Lleida a la comarca de les Borges Blanques.
Gracies pels comentari! -
sense comentaris![Ofensiu]ninfadelbosc5 | 22-09-2005 | Valoració: 10
Noia és nota que t'estimes aquest poble, no? No el conec, si et dic la veritat no sé ni on para però segons el que dius al poema és un poble molt bonic, no? Ara tinc ganes d'anar a Bovera, per cert on està? :P Curiositat
l´Autor
19 Relats
102 Comentaris
29075 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?
De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.
"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."
"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."
Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com