Amb el temps comptat

Em veig
damunt la vorera
de la cantonada.
Em veig a mi
us veig a tots,
damunt la vorera
de la cantonada.

Sóc un full de diari
damunt la vorera
que va,
que va,
de racó en racó,
fràgil,
visible,
invisible,
gris,
dispers.

Un full de diari escindit,
perdut potser
del ramat.

Sóc un full de diari
solitari
empès pel vent.
Sóc un full de diari volant
amb notícies passades,
notícies enterrades,
notícies sabudes,
notícies suades o
oblidades,
per tots,
i tothom.

Sóc un full de diari
damunt la vorera que es mou
i viu,
i viu,
a mercè del vent
i el temps i
tens
sota les soles
de la gent
amb fel,
dispers i
solitari,
em desplaço
doncs sóc només
un full de diari
amb notícies passades
rossegades i
pelades.

Sóc un full de diari
empès pel vent
sóc un full de diari
mirant als ulls
de la gent.
Sóc un full de diari
amb temps de més,
sóc un full de diari
solitari i dispers
que flotarà un dia de pluja
riera avall
fins la mar o el
clavegueram.

Sóc un full de diari
a mercè del vent
que vola,
vola
i que potser cremaran
o llençaran
o reciclaran o potser
recolliran,
i tocaran mans estranyes
que el faran visitar
rebedors i
taules de menjador,
tauletes de nit o
més aviat
la paperera
el cistell del treballador
municipal o
el lavabo,
on en acabat
s'hi eixugaran el brut forat
del cul
i moriré
canonada avall,
i tot s'haurà acabat.

O potser
amb sort
algú retallarà,
algú guardarà
algú llegirà
i recordarà.

Qui sap?
Tot i ser només
un full de diari més,
amb notícies passades
amb temps comptat,
sóc també
un full de diari,
a mercè del vent
explorant mirades
mirant als ulls
de la gent,
formant part
del decorat.

Sóc encara
un full de diari,
que ningú ha estripat
que ningú ha cremat,
que ningú ha llençat.

Sóc un full de diari,
un element més,
un full de diari,
la minsa part
d'un missatge
que tard o d'hora
el temps marcarà
i estriparà
i esborrarà
i enterrarà...
Un full de diari que encara ara,
no ha rebut prou llesques,
prou dolor
prou tedi ni
prou menyspreu,
ni aspror
del món.

Així que bé,
sóc un full de diari
amb notícies passades però
resistent.
Sí, resistent,
resistent i viu
però també fugaç.
Sóc un full de diari
que encara ara pot volar
a mercè del vent
i els elements,
seré lletres
que encara ara poden
solcar el cels.

Sóc un full de diari
amb notícies passades
amb el temps comptat,
Oh sí,
oh sí!
Però no només sóc
un full de diari
que va,
que va!

Sóc un full de diari
sí,
un que viu,
batega
i explota.
Un full de diari
conscient del temps finit
i que per això viu,
viu i viu
vola,
vola entre el temps
i solca els cels
i va així:
volant i rient
amb temps,
lleuger i lliure
volant i volant
lliure del destí,
Volant i volant sempre
volant
somrient.