Cercador


Llista categories

alenar de nou

Un relat de: mar - montse assens



Obriré de bat a bat la porta de casa
perquè corri l'aire
i es renovi.

Caminaré de puntetes
per no fer soroll
i despertar fantasmes.

Esperaré la nit
i en la foscor, el llum de casa
serà el far que et guiï a port.

T'esperaré per últim cop.

I si no vens
respiraré l'aire renovat i pur,
me'l beuré d'un glop,
m'intoxicaré la sang
i l'ompliré de vidres
(com deia el poeta)
però vidres irisats
i de color blau...

i amb pedres a l'ànima
esborraré el desig
d'un any perdut
i tornaré al punt
on els silencis són paraules
i les essències realitats

(retruc indòmit d'un pas enrera)

Comentaris

Afegir comentari
  • falta el vers...![Ofensiu]
    Mon Pons | 26-06-2005

    Faltava els vers més significatiu, no sé què ha pogut passar. Després de "els teus llavis reals" segueix "com vidres de melangia i record".

  • ...[Ofensiu]
    Mon Pons | 26-06-2005 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquest poema, no sé si coneixes a Jean Serra, jo fa poc que l'he descobert i m'hi ha fet pensar-hi.

    Petons!


    DONA
    Els teus ulls,
    com llàgrimes fixades pel temps,
    són dues pluges misterioses.
    Els teus llavis,
    com anelles de plata, m'inviten
    a dormir damunt la molsa
    humida i prima de l'hivern.
    Abans vaixell enfonsat,
    ara torno a la superfície del mar,
    i retrobo la carícia i els llampecs
    d'aquest mirall de dues llunes.
    Els teus llavis,
    tumultuosos i fèrtils com la saba
    que rega les feixes de l'amor
    els teus llavis reals
    ,
    em condueixen sempre
    a freus de sexe i temporal.

      jean serra El-Biar (Alger), Algèria 1952

l´Autor

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >