600 cl de nit de festa escocesa.

amb tantes barreges, deu n'hi do el mal de cap que devies tenir l'endemà. M'ha agradat com has anat vestint els diferents beures sonant-los-hi a tots un regust poètic. i especialment, m'ha agradat la guinness, és clar!

Te n'has adonat que 600 cl són sis litres? Més que el cap t'hauria de fer mal la panxa!
Bé, bromes a part el relat està prou bé i transmet amb fidelitat les sensacions i l'estat d'ànim que el deu haver inspirat, no gaire desitjable, opino. Bona tornada a casa: millor en transport públic ;)
Quim

No es estrany que et faci mal el cap despres dels 600 cl de festa escocesa.
Es un relat clar i net.
Per cert mes fet recorda bells temps en el escrit de la teva autobiografia,
QUINS TEMPS......
Oh! Benvinguts! Passeu, passeu, de las tristors en farem fum.Que casa meva és a casa vostra si és que hi ha...cases d'algú.

amb una bona cervessa, usses els anglicismes, i les refeencies de forma excelent per donar ritme i contigut al poema, a través d'evocar-nos record i imatges de llocs que desconeisem... molt bona... i escocesa....

M'avenço al teu coment perquè m'he clausurat fins que acabi d'enllestir tots els escrits que van acumulant pols a casa meva, per això estic apartada de la web per una temporada, fins que no tregui tots els escrits que tinc desats al calaix del sastre... o a la memòria de l'ordinador, a la manera dels escriptors moderns. De totes maneres, he volgut fer-me present en la resta dels comments, com a mínim, en comento un relat i més endavant, quan tingui aquests assumptes mig resolts, em donaré el gust d'endinsar-me més en la teva obra.

Aquest poema el trobo molt bo. Dinàmic, ardent, directe, concís i fragant. Quina festassa! Sembla que em comenci a fer mal el cap i tot.

Espero poder-te conèixer aviat.
Glòria

de poesia fresca!

Quin gust de beure-la! M'he quedat ben sadollat.....

Si si si
em bec 600cl
de llum del sol
entre les fulles:
I jo m'omplo de tot el que dius, de tanta cervessa. que ens envies des de terres escoceses!!!

Una Budweiser, una Smith, una Guinness, un xupito de Tequila..... sort del fish -encara que mal fregit- i les chips.....

Però sobretot, m'ha agradat aquest gust de rerefons, inconformista, rebel, pensatiu... i, com a colofón, els 600cl de sol dedicats a la teva musa...

Molt bé, Henry, potser sí que el poema va néixer enmig d'una bona ressaca, però m'agraden els sentiments que hi veig reflectits... aquest parc, el mateix de la postal, on recordes algú molt especial...

Que tinguis molt bona estada per Edimburgh, que aprenguis molt anglès, i a la tornada, pots fer una altra festa de comiat, i espero que surti un altre poema, tan bonic com aquest!

Una abraçada!