Nits d'insomni (III)... 3-4/7/09

Un relat de: Ari Garrido

Diuen que si plores perquè no hi ha llum
No pots veure el brillant de les estrel·les
Però què puc distinguir si em falta el cel?
No et tinc, desitjar és prohibit
I la pluja em colpeja com agulles
La necessitat d'escoltar la teua veu
Diuen que la son és companya de llargs camins
I la desesperança dels qui naveguen sense veles ni vents
Diuen que amb el cant de les sirenes
S'han perdut rumbs, vides i vaixells.
Amb l'acer de qui respecta les armes
Lliuraria batalles sense camins,
Ni veles, ni vents ni rumbs, ni vaixells.
El coratge per senyera
I aquest poema com a lema
Serien companys de lluita
Per defensar-me d'una mirada teua
Que porte a dins com estaca clavada.

3-4/7/09

Comentaris

  • Als tres:[Ofensiu]
    Ari Garrido | 28-10-2009

    espere que hageu gaudit! ^^

    A Romyros: ara ja dorc per la nit, i molt rebé! ;)

    A cromeldnordic: encara em queda molt per millorar i no deixaré mai d'aprendre. T'anime que llegisques la resta.

    A Jeremies Soler: celere que t'agrade!Són tres contes per tres estats d'ànim iguals però distints paradòjicament... com una cadena, l'objectiu era provar de fer una història que el mateix lector/a ha de composar.

    Gràcies!!

    Amira

  • I aquest el millor dels tres[Ofensiu]
    Jere Soler G | 24-10-2009

    De mica en mica vas guanyant en intensitat. El poema creix i es fa més dens. Molt bé.

  • Està bé...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-10-2009 | Valoració: 8

    El teu poema sobre l'enyorança, l'amor, l'insomni i les dolçures de la vida és bo, bastant bo... però no més. Trobo que li falta una mica de dinamisme... Però tal vegada hauria de llegir més escrits teus abans d'opinar.

    En tot cas, i amb ple convenciment, t'animo a seguir endavant i a millorar.

    Petons d'un altre escriptor, Amira.

  • Però el mateix Tagore va dir..[Ofensiu]
    Romy Ros | 12-10-2009 | Valoració: 10

    "Deixa'm que cregui en una d'eixes estelles, quia la meva vida pel camí obscur..." Enhorabona per aquestes nits d'insomni que t'inspiren i et fan crear tan bonics poemes. Per cert... que ja dorms a la nit?, aquests darrers mesos no ens has regalat cap creació!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)