MELOREPTE 19: Queen Of Rain, de Roxette

Tens flames dins la veu:
s'eleven en el vent
com punxes de castells
en la pluja de tarda.

Rere la finetra
el carrer no passa,
ningú no s'acosta
a la teva cambra.

El teu llit és humit
com la tarda mullada,
i als teus ulls, blau de cel,
hi espurneja una llàgrima.

Rere la finestra
el carrer no passa,
ningú no s'acosta
a la teva cambra.

Ell no tornarà
a l'estança alada,
per sempre el retindrà
la teva pell salada.

Rere la finestra
el carrer no passa,
ningú no s'acosta
a la teva cambra.

Vindrà un altre sol
alt en la mar alta.
Et prendrà de la mà
per anar a una altra platja.

Avui, rere la finestra,
el plor no et passa.
Però, reina de la pluja,
guaita quina onada!

La mort et va robar l'alè,
et va deixar estesa en el marbre
dels que transiten dins el silenci.

Ara, ets pluja que ens xopa,
t'albirem en dies opacs
i ens arriba una tendresa
de tu, un amor irreductible

que ens recorda que
vares existir en el cos
d'una dona valenta
i no vas voler viure
esclava de res ni de ningú.

Quan et vaig conèixer
Eres una ventafocs
Que anava amb socs
Però no et vaig desmerèixer

Després passejaves per la platja
Amb aires de princesa
Eres una flama encesa
I feres l'equipatge

Per anar-te'n amb mi de viatge
I conèixer el món irreal
Per qui ningú no donava un ral
Et convertires en Reina i jo en patge

Plogué com mai ho havia fet
Diluvià com mai per rebre
Tota una Reina amb molt de pebre
I ningú et feu cap retret

Eres única bellesa que captivava
Tots els racons de l'esclavitud
I abolies en mi la servitud
I em donaves tot el que estimava

Ara t'estimo com a Reina
També com a esclau
No em creguis babau
T'estimo tant com a la meva eina

____________________________
llampi

Encara que plogui,
que la tempesta sigui forta,
no aturaré el meu ritme
seguiré avançant.

Prop de la teva ànima
lluny la teva mirada,
vorejant-te, a distància
sense que les gotes de pluja
puguin separar-me.

Més enllà
d'un perill llunyà
que ens féu dubtar,
somiaré el demà
on et trobis amb mi
i jo amb tu.