Veredicte Niporepte 111: Dona natura

Intervenció de: ninona | 23-04-2014

---

Fotografia: Pi. (Edward Weston. Yosemite National Park, 1937)

Fora de concurs

Un cos de dona
cisellat a la fusta
per la natura.

Els plecs que et solquen
la teva edat confessen,
dona natura.
Entre les teves cames
la saba es fa vida.

01 - Corbes de magalo (1-4-0)


Corbes a l'arbre,
el temps és qui perfila
formes tan belles.


02 - Estàtua mutilada (I) de helenabonals


Una escultura
en brut, suggereix tant
com un poema.


03 - Estàtua mutilada (II) de helenabonals


Un cos esvelt
que prescindeix dels braços,
li manca el cap,
però no els oblida pas.
La seva part perdura.


04 - Capricis de la natura de Núria Niubó (1-0-3)


El temps transforma
natura en capricis.
Arbre en dona.


05 - sense títol de panxample (1-1-2)


Vell tronc clivellat,
com dona sinuosa.
Danses al vent


06 - No és pas natura verge, no! de dallonses


Esllenegada
pel trànsit libidinós;
fossilitzada
diana concupiscent...
femella? essent el tronc?


07 - Línies lígnies de deòmises (1-0-0)

Clamen els traços
Endins de la fusta,
Ventre de vida.

08 - Claustre de fusta de ondina (2-1-1)

Cisella l'aire
cos amb regust de mare;
tendres entranyes.

Així que la guanyadora, amb 5 vots, és...

magalo

Repeteixo aquí el seu haiku Corbes

Corbes a l'arbre,
el temps és qui perfila
formes tan belles.


Enhorabona! Esperem el nou repte.

---