Repte (per gent avorrida amb ganes d'escriure)

potser m'ho miro, tu... estic tan avorrida que potser em surt alguna cosa i tot... ara, t'hi has matat, amb les paraules, eeh?!

no podríem escollir-les entre tots? així, cada un en posa una... no ho sé...

jiji! petons!

que bé! hauríem de fer més reptes! Ara no em surt res més potable que això, però bé.. la gràcia està aquí, no? escriure el primer que se t'acudeixi. En un dia no hi ha temps per pensar gaire... a no ser que no tinguis res més a fer :P

"Em queixo, em queixo de tot, de veure el món a doble espai, incert de tan clar que és, em queixo de viure dins una mena de calidoscopi estrany, on els records són barreges d'imatges i fantasies, que com més llunyans, més grisos són, em queixo de seguir una corrent absurda, de cap de setmana, cansada d'aferrar-me als troncs creuats del riu, i sentir espetegar l'aigua damunt la meva pell; em queixo de tenir aquests canells com espàrrecs fins, de tenir aquests ulls marró vulgar, de tenir aquests cabells que se'm recolzen damunt les espatlles; em queixo de clavar-me sempre les mateixes xinxetes, que es posen en filera davant meu, com esperant que les trepitgi a cada pas, i em queixo d'ensopegar amb la mateixa pedra des de totes les bandes, fins que aconsegueixo arrencar-la a cops de peu (llavors, caic al forat que ha deixat, com si fos estúpida),


em queixo, sí, renego, i insulto, i queixalo,
i apunyalo, si fa falta i m'haig de sentir millor.



però ai! si sabessis com m'agrada, aquest món doble, aquesta vista de calidoscopi, aquests espàrrecs que m'aguanten els punys, i aquesta xinxeta, que em punxa per fer-me estar sempre atent i desperta.."