Detall intervenció

Repte (per gent avorrida amb ganes d'escriure)

Intervenció de: EmmaThessaM | 24-08-2005


Us proposo un repte a completar amb vint-i-quatre hores.



L'objectiu:

Escriure un text sota condicions



Les condicions:

Les següents...

1- Extensió: 200 paraules (més o menys, més o menys)

2- Tema: "Les meves queixes" (interpreteu-ho com vulgueu)

3- Paraules que han d'aparèixer en el text: "doble", "calidoscopi", "espàrrec" i "xinxeta".



Premi:

Premi? Voleu un premi? Mmm... No sé, no sé... Deixeu-m'ho pensar... Sabeu què, demà us ho dic? ;-)



Motivació:

1) No avorrir-se.
2) Provar de guanyar.
3) Provar de perdre.
4) Provar de passar l'estona.
5) Fa molta calor per sortir al carrer.
6) Al davant de l'ordinador s'hi està fresquet.
7) Només són 200 paraules.
8) La gent del fòrum s'adoni de què existeixis i decideixi anar-te a comentar en massa.
9) Encara necessites més raons?



Com participar?

Enviant una resposta a aquest missatge ;-)



Ens veiem,

EmmaThessaM


Respostes

  • doncs saps què?
    AnNna | 24/08/2005 a les 21:45

    potser m'ho miro, tu... estic tan avorrida que potser em surt alguna cosa i tot... ara, t'hi has matat, amb les paraules, eeh?!

    no podríem escollir-les entre tots? així, cada un en posa una... no ho sé...

    jiji! petons!

    Image hosted by Photobucket.com
  • 200 paraules clavades!
    Tiamat | 24/08/2005 a les 22:04

    que bé! hauríem de fer més reptes! Ara no em surt res més potable que això, però bé.. la gràcia està aquí, no? escriure el primer que se t'acudeixi. En un dia no hi ha temps per pensar gaire... a no ser que no tinguis res més a fer :P

    "Em queixo, em queixo de tot, de veure el món a doble espai, incert de tan clar que és, em queixo de viure dins una mena de calidoscopi estrany, on els records són barreges d'imatges i fantasies, que com més llunyans, més grisos són, em queixo de seguir una corrent absurda, de cap de setmana, cansada d'aferrar-me als troncs creuats del riu, i sentir espetegar l'aigua damunt la meva pell; em queixo de tenir aquests canells com espàrrecs fins, de tenir aquests ulls marró vulgar, de tenir aquests cabells que se'm recolzen damunt les espatlles; em queixo de clavar-me sempre les mateixes xinxetes, que es posen en filera davant meu, com esperant que les trepitgi a cada pas, i em queixo d'ensopegar amb la mateixa pedra des de totes les bandes, fins que aconsegueixo arrencar-la a cops de peu (llavors, caic al forat que ha deixat, com si fos estúpida),


    em queixo, sí, renego, i insulto, i queixalo,
    i apunyalo, si fa falta i m'haig de sentir millor.



    però ai! si sabessis com m'agrada, aquest món doble, aquesta vista de calidoscopi, aquests espàrrecs que m'aguanten els punys, i aquesta xinxeta, que em punxa per fer-me estar sempre atent i desperta.."

    • com mola!
      AnNna | 24/08/2005 a les 22:09

      julin la noia... quan s'hi posa, s'hi posa...

      jo és que ara estic amb un altre poema... (sí, flipeu! un altre! jiji....) espero que surti abans d'anar a dormir!

      petons!!!!!!!
      • Eiii, a veure si enfem més!
        L'escriptor mediocre | 25/08/2005 a les 20:06

        És bona idea... a veure si en fas més que a l'estiu hi ha poques coses a fer!
        Juseph

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: