MELOREPTE 186. MAKING WHOOPEE

ei gent, vaig contestar però com diu la Mena guiga, no m'enfadaré només faltaria,
a mi tot em va bé i més si és entre relataires companys, un altre dia serà, una abraçada a tots i petons que US ESTIMO necessito estimar ara que compartim tants de sentiments, i gràcies transparent t'agraeixo la teva atenció, MUAKS A TOTS I TOES, i a la Carme CAP PROBLEMA GUAPA!!!, PER CERT m'estinc inspirant...................

M'agrada exhibir-me davant teu
sabedora de que em desitjes
davant de tothom,
sense que em puguis tocar.

M'agrada vestir-me
i provocar-te tota mena d'instints
i restregar-me contra teu
sense que puguis abalançar-te.

I posar-me aquest vestit
que em deixa entreveure
que et deixa imaginar
tota mena de somnis.

I pujar-me sobre el piano,
i obrir-me i tancar-me de cames,
i cantar amb veu sensual,
i que em miris.

M'agrada sobretot
que em contemplis mentre ballo,
i provoco passions
i quedes embaladit.

M'agrada per un moment
ser objecte de desig,
del teu i de tots els que miren
sabent que la nit és teva.

Van venir els llops a mossegar la part sensible,
la sang es va confondre amb el vestit vermell,
l’ullal va penetrar el centre de la vida,
el món es va sobtar, glevat sencer de fel.

Fem gresca,
lentament.
Fem gresca,
que tinc
el cor calent.

Vesteixo com el foc
de color vermell com veus.
Duc el vestit com sóc
i defalleixo quan tu me'l treus.

In Memoriam Gabriel Ferrater
(20/V/1922-27/IV/1972)


Paraules sibil·lants en llengües sibil·lines,
Llegües de terreny inhòspit i inexplorat
Per cercar un rostre escàpol, tot fent tentines,
En un niu que ha quedat buit enmig de la soledat.

I aquesta melangia, acompanyada de sons de nacre
I d'eben, es beu amb glops ínfims, íntims i amargs,
Per no treure una set que encén i demacra
L'ànima, que converteix els breus segons en segles llargs.

I retindré el teu record i els teus versos de clarividència
On el batec em repeteixi el teu nom, la llum indemne,
On la sinuositat d'un cos de dona trigui dies a fugir.

I jauré amb el vestit roig de la passió que, encara ahir,
Regentava la llar, i faré present la teva absència,
Quaranta anys i un dia d'aquesta trista condemna.


d.

Vols i voles lleugera de roba.
Vols calor vermella
i de llarga durada
com el vestit,
a l'alçada dels talons.
Vols i voles,
vols el desig,
voles amb la veu,
volen els cabells,
vols treure la pols
de dins.
Vols de pols.
El que queda és el que cal aprendre.
Desensenyes el que no vols.

Sóc la llum, sóc l’epicentre,
i l’univers és un piano de cua
del que il•lumino els focus del sostre
com astres satèl•lits. Deturo l’aire
i faig tensar artèries excitades
però no em doneu a mi la culpa.

So you can put the blame on Mame, boys.
Put the blame on Mame.

Sóc el sexe, sóc desig
que vessa i sura enmig d’un tens silenci
eixordat pels batecs unísons
de quatre-cents cors. Sóc la sina
que acull els desitjos que no gosen palesar.
Però no em doneu a mi la culpa.

So you can put the blame on Mame, boys.
Put the blame on Mame.

El vestit és vermell, el color de la sang
que els cobreix els ulls amarats de desig.
El meu rastre felí deixa tan densa flaire
que els manté hipnotitzats, en suspensió l’alè,
sense apartar els ulls del meu cos perfecte.
Però no em doneu a mi la culpa.

So you can put the blame on Mame, boys.
Put the blame on Mame.