Entre boires, de teresa serramia

El nivell de la gent de RC no es mesura en cap moment quan es convoca una proposta. I he de dir que no estic d'acord amb l'aclariment de la Teresa Serramià. El seu és un relat que té una atmosfera opressiva i angoixant. Amb el despertar com a principal causa perquè el relat avanci. Millor dit, serien els despertars. Perquè en són dos que, posats a opinar, són tan estranys que no sabem quan es desperta realment i quan somnia. I això no és una crítica negativa, és un punt a favor per augmentar aquesta opressió en la lectura.

La paraula clau s'hi ha encabit a la perfecció i no grinyola enmig de tantes vísceres i de trossos de carn. És un plaer rebre aportacions de la Teresa, i ho dic de veres. Hi ha alguna cosa en el seu estil que la fa reconeixible, amb un vocabulari que és d'envejar, amb unes idees exposades amb rapidesa i amb qualitat. Encara que ella mateixa no ho vegi... Ah, i per acabar aquest 'comentari', dir que, per la meva part la deixo estar entre nosaltres perquè no sóc ningú per prohibir l'entrada i la participació a RC. I menys de gent que té un nivell igual de bo que qualsevol que corri per aquesta pàgina.

Gràcies, Teresa, per l'aportació i per l'entusiasme.