Enlluernes

(...) I cauen les minúcies d'un món,
Que crèiem immutable, al balç.

Et sorprens de tanta crueltat,
Germà, company, i em parles
Amb paraules fosques i glacials
Que han de glaçar-nos les venes.

Embolcallat per la beina del jaç,
M'acaricies amb dits del trasbals.


d.