Dringadissa del nou dia (Madrigal)

gypsy/Dr. Livingstone, em permeto penjar aquest sonet al lloc que li correspon, inspirat per la cançó original i dedicat a Josep Llorente. L'entrada original, amb la seva resposta és del novembre'09. Gràcies i disculpes.

Si el dia comença amb tu, és alegria i llum,
Vint-i-quatre hores fetes de vida plena,
Un càlid sol i una lluna serena,
Que sadollen el cel que no es consum.

I torno a l'abraçada i al bes deixats al matí
Just en descloure els ulls, i sóc bressol
Per al teu somni, que encara segueix l'estol
D'ocells que allibero per a tu, oferts al destí.

Si el dia comença amb tu, és llum i alegria,
Vint-i-quatre hores guardades dins del pit
Perquè acompanyin el meu batec estremit

Per haver-te retrobat en començar el dia
Com si el somni sabés esdevenir real,
Com si la rutina no existís en el teu esguard paternal.


d.

Nacre i eben, fragilitat de la veu que desfulla
Les paraules per diferenciar-les en el teu cos,
Tendres flors que flairo en convertir-me en els jos
Que s'engendren en mi quan la pell se't despulla;

Eben i nacre, complicitat dels esguards sense repòs,
I sé que la distància que hi ha de l'antull a
La realitat és minsa quan la diferència esbulla
La tristesa de la joia, en veure't amb el ventre desclòs.

Somni per al somni, vetlla amena contra la fadiga
Que m'aclapara, sembro dins teu la llavor del futur,
L'espiga de blat que germinarà en silenci en l'artiga

De l'amor, el forment envers el passat obscur,
La set, la remor i el desig que mútuament ens lliga.
I compto les hores que resten perquè arribis al meu fur.


d.

Dringadissa del nou dia, desperto i descobreixo
Que fins i tot l'infinit acaba en retrobar-te l'esguard
On trenquen totes les albes on voldria perdre'm
Emmirallant-me en aquest dolç abandó que sols tu esperones.

Piuladissa d'ocells que migren de l'ombra a la llum, he arrossegat
Les cadenes del desconegut pels camins de pols de la tristesa
I allà, al destí, m'atenys, conjurant els fats i la tenebra,
Habitant el cos amb què et lliures a la meua fam secular d'orfe.

Trencadissa de temors que paralitzen, esdevinc feu
En l'hegemonia dels teus llavis de latent encanteri
I abandono els vells territoris consirosos, despullats de prometences,
Per comptar, amb dits fervents, les denes de la teua pell de lluna plena.

Bardissa d'espècies exòtiques, he vetat les hores
De vida en què no reconec per enlloc l'alegria del cos.
I beneiré el clar atzar, amor, que em va teixir estels a l'ànima
Collits de la celístia del teu cor sempre despert.

Desperto i em descobreixo dins del teu ventre de terrissa.


S.

Arrecerats en una taula del bar
La Jazmine i en Jaume inicien la conversa
Dels divendres al vespre, quan es troben
Per celebrar el seu primer mes de coneixença...

- Jazmine:
No és cap secret que t'estimo
I malgrat ells no ho saben...
Que em cantaràs a cau d'orella
aquella cançó tant "groovy"... Jaume Coll?

- Jaume:
Si insisteixes... Jazmine Gross... ho hauré de fer.
Perquè el meu amor vers teu
No està subjecte a cap mena de secret
I perquè em vull mostrar com sóc, ras i curt.

- Jazmine:
Sempre he confiat en la teva serenor,
Músic de Jazz i mestre Jazzístic,
Em tens enamorada i corpresa, ho saps.
Per a mi, seràs el mateix que coneguí aquí.

- Jaume:
Per tu, els anys no passen, Jazmine
Ets com els geranis en primavera,
Ets com el perfum d'aquest establiment,
Sempre a la boga de l'escenari i les taules.

- Jazmine:
No passen els anys en va, Jaume,
Jo, envelliré com tot ésser vivent,
Només desitjaria veure't envellir amb mi
I que em cantessis la cançó "groovy" de tant en tant.

- Jaume:
En el jazz dormo, en el jazz sobrevisc
Perquè el jazz és la matèria prima
Dels meus sentiments malalts de fruir-te,
Insaciables en la búsqueda del plaer nostrat.

- Jazmine:
En la cant revisc la passió que em mostres
I és necessària la intervenció dels dos,
En implicar-nos en el so de la matèria,
En modular els tons aguts i els greus...

- Jaume:
Tens tota la raó, Jazmine, però ara
Em toca a mi expressar-me,
Com jo sóc, com jo sé fer-ho,
Una vegada més trauré el millor de mi...

En Jaume enfila vers l'escenari
S'asseu al tamboret i es toca les mans
Els músics són a punt i fan pinya,
El focus s'encén, la gent aplaudeix...

- Jaume:
"What a difference a day made..."

Et duré un ram de flors enmig del dia calent
quan sota el cel serè et vingui a dir adéu,
el vent aturarà el respir llargament
amb l'esperança nova que resti amb tu, amatent.

Jo et faré una cançó que desaré en mi,
que mai coneixeràs, amb tot el meu sentir,
i paraules d'amor escamparà el matí,
marinada encensada, olor de gessamí.

Dins la meva fondària plorarà un llaüt
vibrant de sentiment, amb el seu so agut,
la lluna bressarà des del cel impol·lut
el desig que guardava dintre del meu aljub.

Fulminant, un miratge un dia m'assolà
un llampec de bellesa que de cop va esclatar
i que es va endur de mi, deixant-me fascinar,
el meu amor silent, la força d'estimar.

S'ha succeït el temps que hem arribat al fons
i hem alternat la gràcia amb vinces de dolor
i han quedat mesurades les fites de l'amor,
l'amplitud insalvable que ens separa a tots dos.