Zou

Un relat de: prudenci

Es serè ficar-se a la cuina i fer un cafè
Dedicat al teu amic- amat
Que avui ha mort i va a la glòria.

Pensar en els versos perduts
Que li hagis pogut dir
I potser no ha entès.

I m´ agrada , Zou, pensar
I és serè.
Que estàs en una illa esperant
D´ anar al continent en un vaixell
Que duen àngels i sirenes

Tens fills a la terra com Abraham
I poblaran el cel d´ estels
I el cel també serà serè,
com jo en recordar- te a tu , amic de l´ànima


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: