Zen 6. La Realització

Un relat de: prudenci

Havent deixat la caixa de morts
que a mi em pertoca ja escalfada,
havent sentit les urpes de la mort a galta i galta:
m´assec davant seu.

Tenint el destí per paraula,
tenint el bol a la mà
per a recollir-hi gotes de rosada:
Em miro dintre seu.

Havent passat ja les trampes
del subtil oceà de Maia:
M´enfonso en el seu sí.

Havent trobat ja l´amor:
Reneixo en el seu cor.

Oh tú, amiga , mare, germana,
oh tu deesa d´aquell dia
en que passat el primer cicle de Saturn
em vas matar!

M´assèc davant teu,
Em miro dintre teu,
m´enfonso en el teu si,
reneixo en el teu cor. !


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: