Zen 4. La mort

Un relat de: prudenci

Lentes esperes amb un cor de cartró
llençant esferes dins un futur incert,
matant insectes en albes de neó,
construïnt objectes on la raó s´hi perd.

S´hi perd i torna , més buida o més silent,
rebent missatges d´un cos amb veu i vot
que es difumina seguint camins d´absent
fins adonar-se de l´insondable ignot.

Ignot roman el seu viatge foll,
sense raó ni cos tant sols li queda un nom
que el buit explora lliscant sense soroll.

Soroll terrible morir sense dir un mot,
de mica en mica com mor el cuc o el poll,
sobre un patètic, marcit cor de ninot.

Comentaris

  • Hola de nou! [Ofensiu]
    Bruixot | 08-04-2006

    Aquest sonet teu, ai, jo tinc prelidecció pels sonets!, el trobo perfecte. En la forma i en el fons.

    construïnt objectes on la raó s´hi perd.


    es una frase que em captiva. Em recorda allò del Goya... "el sueño de la razon produce monstruos"...

    Però llavors t'hi tornes:
    S´hi perd i torna , més buida o més silent,
    com el mar després d'una onada.... un moviment que quietut.

    I per mi el millor vers del poema

    Soroll terrible morir sense dir un mot,

    durissim, però a la vegada tant cert!


    Repeteixo, m'han encantat els teus poemes Zen!

    A veure si ens veiem algun dia, enyoro poder anar a l'Alquimia del sol... L'altre dia ho pensava, i vaig passar molt aprop, però ja no hi són, no?

    Una abraçada,

    Bruixot

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: