Zen 2: El Desitg

Ha estat el buit qui m´ha fet receptacle
de l´inquietant deler de sentir-te i gosar-te
desitjar amb tot el cos fins arribar a abrassar-te.
El fal.lus anhelant, el ventre dilatant-se,
la ment espera i jeu per escoltar les ávides
lentes aspiracions i espiracions ingràvides.

El cor, la pell, s´encenen, els ulls s´enterboleixen
buscant la plenitud del buit on els desitjos neixen.

Vols acabar am l´arrel d´aquest desitg que enllaça
degotant temps la teva ment que es buida
i que embalteix el còs en un plaer de màgies ?

Ritus pagà surt de moment d´on furgues,
sents el teu foc que despertant fa endura.
La vacuïtat de temps en temps retorna
mentre el temps inexistent transita
sota els teus ulls que han oblidat de veure.
I en veure´l transitar, l´inexistent retorna.

Serà l´arrel del teu desitg la causa
del sofriment que infatigable et punxa ?
Serà potser la fonda arrel caràmida
que més i més et porta a entrecavar l´impura
terra que dorm?

Sense desig, sentir tant sols o ésser
cada bocí del que el teu nom arbora.
Prou sofriment nascut de l´incertesa
d´haber o no haber quelcom
quan l´unitat s´escola.

M´enfonsaré fins creure tocar fons
sota l´arrel menjívola i traïdora
Ella em darà la força per arrecar d´arrel
la seva soca cruel,
la seva estèril copa.