Zen: 1: El Lotus

Un relat de: prudenci

Un lotus blanc esclata
dibuixant damunt la trencadissa
superfície de les aigües
el moviment de gir
i l´intangible avançar
del planeta dins l´atzur.

Eternament es transforma,
navegant al llac del temps
imaginant una corba
que mai s´acaba
ni neix enlloc.

Despren bellesa per l´aire
i es reflecteix en l´etern.
I en el seu sí desvetllant-se ,
jeu un Univers diferent
que ja perfuma.

Ençà i enllà hi ha una dança
de fràgils mons que desgranen
tímidament l´infinit,
i s´escolta,
cloent amb un dit els llavis
la lleu tonada de l´onda
que ningú no pot saber
a quin lloc va ni d´on ve.

La mort es tasta , silent
i algun raig de sol,
papallona amb cos de llum
diposita el grà de pol.len d´infinit
sobre el tenue gineci
de la flor de lis més bella

Sempre s´obre una poncella,
sempre una flor d´aigua es mor,
i sempre gira tot sol
el món darrera una estrella.

Quina és la vida més bella?
Quina la més digna mort?


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: