Winston Churchill

INTRODUCCIÓ
Winston Churchill (1874-1965), polític i escriptor britànic, primer ministre (1940-1945; 1951-1955) i premi Nobel de Literatura, una de les figures més importants del segle XX, no només en el seu país, conegut principalment pel valor transmès en el seu primer mandat governamental durant la II Guerra Mundial. Nascut el 30 de novembre de 1874 en el palau de Blenheim (comtat de Oxford), era el fill major de l'aristòcrata i polític conservador Randolph Henry Spencer Churchill i de la nord-americana Jennie Jerome. Es va graduar en la Real Acadèmia Militar de Sandhurst, però, després d'haver servit en l'Índia i Sudan, en 1899 va sol·licitar l'excedència en l'arma de cavalleria per a acudir com corresponsal a la Guerra Bóer. Es va convertir en heroi nacional al protagonitzar una arriscada fugida després d'haver estat capturat. En 1900 va resultar triat diputat i va pertànyer al Partit Conservador fins a 1904, any en el qual es va unir al Partit Liberal. En 1908 va ser nomenat ministre de Comerç en el gabinet liberal de Herbert Henry Asquith. Posteriorment va exercir el càrrec de ministre de l'Interior (1910-1911) en el mateix govern i va treballar en estreta col·laboració amb el ministre d'Hisenda, David Lloyd George, per a implantar determinades reformes socials. Com ministre de Marina (lord del Almirantazgo) des de 1911, va portar a terme importants canvis per a modernitzar l'Armada. LA I GUERRA MUNDIAL I EL PERÍODE DE ENTREGUERRAS El paper ocupat per Churchill durant els primers moments de la I Guerra Mundial va ser tan polèmic que gairebé va arruïnar la seva carrera política. Els problemes en l'Armada i el seu suport a la tràgica campanya de Gallípoli (iniciada a l'abril de 1915), li van obligar a presentar la seva dimissió com ministre de Marina a la fi de 1915. Va passar a servir llavors en l'Exèrcit britànic, amb el grau de tinent coronel, en el front francès. Va tornar a formar part del gabinet en 1917, quan va entrar en el govern de coalició encapçalat per Lloyd George, i fins a 1922 va ocupar successivament els ministeris de Municions, de Guerra i de les Colònies. El fracàs electoral de Lloyd George i del Partit Liberal en 1922 va deixar a Churchill fora del Parlament fins a 1924, quan va obtenir l'acta de diputat després de tornar a unir-se al Partit Conservador. Va regressar al govern aquest mateix any com ministre d'Hisenda del gabinet conservador de Stanley Baldwin, funció que va ocupar fins a 1929. En aquest període va mostrar el seu tarannà conservador al tornar a introduir a Gran Bretanya en el sistema del patró or i condemnar enèrgicament el paper dels sindicats en la vaga general de 1926. Durant els anys de la Gran Depressió (1929-1939), no li va ser ofert cap càrrec governamental. Baldwin i posteriorment Arthur Neville Chamberlain (primer ministre entre 1937 i 1940) no van estar d'acord amb la seva oposició a l'establiment d'un govern autònom en l'Índia ni amb el seu suport al rei Eduardo VIII en la seva decisió d'abdicar en 1936. Tant la seva insistència en la necessitat de rearmar l'Exèrcit com la seva censura a la política de apaciguament seguida per Chamberlain respecte del dictador alemany Adolf Hitler i plasmada en el Pacte de Munich acordat al setembre de 1938, van aixecar certs recels. No obstant això, quan Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya al setembre de 1939, es va apreciar finalment la visió de Churchill i l'opinió pública va començar a reclamar la seva tornada al Ministeri de Marina, al com va tornar poc després. PRIMER MINISTRE Va succeir a Chamberlain com primer ministre el 10 de maig de 1940. Durant els difícils dies de 1940, ja iniciada la II Guerra Mundial -evacuació de Dunkerque, caiguda de França en poder alemany i batalla d'Anglaterra-, la combativitat de Churchill i els seus enfervorits discursos van infondre ànim als britànics per a continuar la lluita. Va encoratjar des de llavors als seus compatriotes a comportar-se de manera que "si l'Imperi Britànic i la Commonwealth existeixen dintre de mil anys, la humanitat segueixi dient: ‘Aquest va ser el seu gran moment". Gràcies a la fructífera col·laboració amb el president nord-americà Franklin Delano Roosevelt, va aconseguir l'ajuda militar i el suport moral d'Estats Units. Una vegada que la Unión de Repúbliques Socialistes Soviètiques (*URSS) i Estats Units van entrar en la guerra en 1941, Churchill va establir estrets llaços amb els líders del que ell va denominar la "Gran Aliança". El 14 d'agost de 1941 va signar amb Roosevelt la denominada Carta de l'Atlàntic. Va viatjar incessantment durant els anys que va durar el conflicte per a coordinar l'estratègia militar. Així mateix, va mantenir importants reunions amb Roosevelt i amb el dirigent soviètic Iósiv Stalin, entre les quals destaquen la Conferència de Teheran (1943), però especialment la Conferència de Yalta, celebrada al febrer de 1945, on es va configurar el mapa de l'Europa de la postguerra. En 1945 era un personatge admirat en tot el món, amb el que la seva gran reputació camuflava el fet que el paper militar ocupat per Gran Bretanya durant la contesa hagués acabat sent secundari. No obstant, al fer cas omís de les demandes populars de reforma social durant la postguerra, Churchill va ser derrotat pel partit Laborista en les eleccions d'aquest any. Al juliol de 1945 va assistir a les primeres reunions de la Conferència de Potsdam, però va ser substituït en la representació britànica pel nou primer ministre, Clement Richard Attlee. Churchill va criticar les reformes encaminades a crear l'Estat de benestar realitzades pel govern laborista del seu successor, Attlee, i que, d'alguna forma, ell mateix havia ajudat a inspirar en la seva activitat ministerial ocupada al començament de la dècada de 1910. També va advertir del perill que representava l'expansió soviètica en un famós discurs, pronunciat en la localitat nord-americana de Fulton (Missouri) en 1946, on va crear l'expressió teló d'acer. Va tornar a ser primer ministre des de 1951 fins a 1955, però, en aquesta ocasió, tant la seva edat com els problemes de salut li van impedir imprimir dinamisme al seu mandat. Després de presentar la seva dimissió, es va dedicar a la pintura i a la literatura durant els seus últims anys. Va morir el 24 de gener de 1965, a Londres. *Churchill va anar també un notable historiador. Entre les seves obres més famoses es troben La II Guerra Mundial (6 volums, 1948-1953), Història dels pobles de parla anglesa (4 volums, 1956-1958) i, sobretot, les seves Memòries Churchill (6 volums, 1948-1954). En 1953 va rebre el Premi Nobel de Literatura i se li va concedir el títol de sir.
VALORACIÓ La desaparició de *Churchill en 1965, igual que la de la reina Victoria I en 1901, va marcar la fi d'una època de la història britànica. Nascut en el *seno d'una família de l'aristocràcia victoriana, va ser testimoni i partícip de la transformació de l'Imperi Britànic en l'Estat de benestar, així com del declivi del seu país com potència mundial. No obstant, el seu veritable valor resideix que, gràcies al seu ferm i infrangible coratge, va aconseguir guiar al poble britànic i, amb ell, a les democràcies occidentals, des de l'abisme de la derrota contra el totalitarisme fins a la victòria final, en el major conflicte que el món havia viscut.