Vuit pèsols

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols
ooooo cinc pèsols
oooooo sis pèsols
ooooooo set pèsols
oooooooo vuit pèsols

La gata camina per la barana de l'escala que baixa fins a casa de l'àvia com si passegés per un ample camí sense entrebancs.
Els gats són animals.
Els animals són éssers vius.
Ergo, els gats són éssers vius.
Modus Tolens o Modus Ponents, no recordo quin era cada un. Ni recordo si això és la lògica socràtica o la lògica aristotèlica.

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols
ooooo cinc pèsols
oooooo sis pèsols
ooooooo set pèsols

Encara que ens creiem que no, que nosaltres estem fora el sistema perquè anem a manifestacions, o encara pitjor, ens posem samarretes de "El Jueves" o fumem petas, en realitat el sistema ja ens contempla, ja sap que sempre hi ha elements que són distorsionadors i de fet serveixen per alimentar-lo encara més. El sistema s'ha de desmuntar des de dins, amb accions reals, no amb "poses". O encara millor, s'ha de trobar la manera com sortir del sistema sense que el sistema prevegi que sortirem del sistema. Però tots hem estats educats en el sistema, amb menor o major grau. Potser no es pot sortir del sistema.

o pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols
ooooo cinc pèsols
oooooo sis pèsols

Una vegada vaig somniar que els meus pares eren peces d'una mena de Lego gegant i que me perseguien, perquè jo no ho era, al llarg d'una escala de cargol. No sé si en català es diu escala de cargol. Algú em va dir que pistatxo es diu festuc, però pistatxo també és correcte. Últimament no recordo els somnis més d'un o dos minuts després d'aixecar-me. De fet no els recordo, sinó que els mantinc en l'estat latent que és el despertar fins que poso un peu a terra, aleshores descobreixo que el terra et fa perdre la capacitat de somniar.

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols
ooooo cinc pèsols

Un pare li fum bronca al seu fill per travessar el carrer sense mirar i li diu: "Si t'arriben a atropellar et mato". De petit ma mare untava els pèsols al pa perquè sinó no me'ls menjava. Només pensar-hi ara em fa fàstic. Tindrà alguna cosa a veure això amb els estadis evolutius de Piaget o Kohlberg? Sempre m'ha fascinat la física però encara avui, que ja tinc títol universitari, no he aprovat ni un examen de física; en una ocasió, la professora de segon de BUP em va posar (es deia Pastor, ella, bona dona) una creu perquè no em mereixia ni un zero. Al meu institut hi havia cognoms curiosos: Camarero, Palomar, Julivert, Criado, Sanvicente, Sanmartín... Mai he entès com hi ha nens que els agrada anar a l'escola. Jo ho detestava. Cada matí inventava una excusa per no anar-hi, quan se'm van acabar les excuses vaig començar a inventar explicacions, després raons i més endavant romanços, cançons, astúcies i fins i tot cançoneries, falòrnies, embuts i, finalment, quan ja era més gran, inventava comàndules, brocs i al·legacions.

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols
oooo quatre pèsols

La roba que més m'agrada és la més cara, i les ulleres de sol, i les sabates. De tant en tant tinc un impuls i em compro una cosa cara (una jaqueta de 300 € que per mi és un luxe, per exemple), però normalment no em compro res. M'agrada passejar-me per les botigues i sé que acompanyar-me a comprar sabates és una de les pitjors experiències que algú pot compartir amb mi. En canvi ningú pot compartir amb mi el fet d'anar a comprar-me un paral·lelepípede gegant. La figura del paral·lelepípede m'és indiferent, però sempre m'ha atret el seu nom: paral·lelepípede. La meva figura geomètrica preferida és l'hexàgon, perquè el pentàgon sempre em sortia malament al fer-lo amb el compàs. La figura geomètrica del Kremlin ja no recordo quina és.

o un pèsol
oo dos pèsols
ooo tres pèsols

Cada dos per tres em topo amb noies al metro, al bus, pel carrer, en restaurants i platges o en bicicleta i penso: podria ser ELLA. Però no ho és. Si ho fos no passaríem de llarg l'un de l'altre. Quan és, no es passa de llarg, simplement s'estableix un contacte i després es folla. A vegades, després de follar moltes vegades i de quedar per prendre molts tallats, un va i s'enamora. Al començament del procés evolutiu del lligar, posem l'adolescència, primer es prenen molts tallats i més endavant es folla. A partir de cert moment en la vida com a molt te'n prens un o dos, si és que te'n prens cap.

o un pèsol
oo dos pèsols

Si arribés a deixar la casa bruta molt de temps, embrutant tant com pogués fins al punt de resultar la meva convivència amb el medi insostenible, potser aconseguiria veure àcars mutants de la mida d'una pilota de tenis.

o un pèsol

Pensava que l'arbre del pati de l'edifici on treballo era un pi simplement molt alt i resulta que és un cedre. Resulta també, que l'altre és una magnòlia que no fa flors. Pensava que les magnòlies eren, precisament, flors. Incultura botànica. A l'escola m'ensenyaven a fer logaritmes però no sé distingir (ara sí) un pi d'un cedre. Potser cada hivern compro un arbre de Nadal convençut que és un avet i resulta que és un roure.